L'edat amb més abusos sexuals a la Catalunya central són els 14 anys

Set de cada deu infants atesos per abusos sexuals a Manresa i La Seu d’Urgell són nenes. Les dades del 2025 del servei Barnahus (centre d’atenció integral per a infants i adolescents víctimes de violència sexual) confirmen un patró similar als dos territoris de la regió central que compten amb aquest servei integrat a la xarxa de la Generalitat de Catalunya, amb un clar predomini de víctimes femenines, un 74% de les 193 atencions a Manresa i un 67% de les 66 que es van dur a terme a La Seu.

Un altre dels punts en què el servei de Manresa i el de la Seu d’Urgell coincideixen és en el fet que ambdós mostren una concentració de casos en l’etapa adolescent, sent els 14 anys l’edat amb més casos detectats en totes dues delegacions. També s’observa un pic de casos als 6 i 7 anys, amb més del 8% dels casos de Manresa i a La Seu d’Urgell, respectivament. Aquesta doble concentració d’edats reflecteix dues etapes especialment vulnerables: la primera infància, quan els infants tenen menys eines per identificar o explicar el que els passa, i l’adolescència, moment en què augmenten els espais de relació i autonomia personal.

En aquest sentit, també és rellevant la concentració de casos detectats en infants més petits, des dels 2 fins als 7 anys, que suposen un 31,4% dels casos a Manresa i el 25% a La Seu. Aquest fet és especialment rellevant perquè tal com detallen les tècniques de la Barnahus de Manresa, Victoria Corrales, que és psicòloga i Anna Carranza, jurista; moltes vegades si els infants són molt petits no saben que estan sent violentats i les seves revelacions poden arribar de forma espontània. El moment en què expliquen el seu cas és crucial per poder tractar-lo adequadament, la recomanació de les professionals és escoltar la història de la nena i fer-li veure que tindrà el suport dels adults. També remarquen la importància de no pressionar l’infant amb preguntes reiterades ni posar en dubte el seu relat, ja que això pot generar bloqueig o sentiment de culpa. La detecció precoç en aquestes edats pot marcar la diferència en l’impacte emocional a llarg termini.

Com arriben els nens a Barnahus?

Els casos que arriben a la xarxa Barnahus ho poden fer a través de diverses vies. Els serveis de salut i els centres educatius continuen sent els principals canals de detecció de casos d’abusos sexuals a menors a la regió central. A Manresa, salut encapçala les derivacions; a La Seu, ho fa educació. En tots dos casos, la mirada dels professionals de primera línia resulta determinant per activar el circuit integrat a Barnahus. Metges, pediatres, infermeres, tutors o orientadors escolars sovint són les primeres persones adultes fora del nucli familiar que detecten indicadors d’alerta.

A banda d’aquestes dues vies d’entrada predominants, destaca el paper detector de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) en el cas de Manresa i els Serveis Socials a La Seu d’Urgell. En ambdues delegacions el departament de Justícia ha detstctat casos, 14 a Manresa i 4 en el cas de La Seu.

Aquesta diversitat de canals posa en evidència el fet que la detecció és transversal i que la coordinació entre departaments és clau perquè el model Barnahus funcioni de manera efectiva. El fet que els casos arribin per diferents vies també pot reflectir diferències en la xarxa de recursos o en la sensibilització de cada territori.

Dins o fora de casa

On sí que apareixen diferències entre les dues delegacions de la Catalunya central és en l’àmbit on es produeixen els fets. A Manresa, els casos intrafamiliars (102) superen els extrafamiliars (89). La violència, en més de la meitat de situacions, es produeix dins l’entorn familiar. Segons la coordinadora de Barnahus de Manresa, Anna Malet, s’ha detectat un augment de casos on les persones que abusen dels infants estan dins el seu cercle més íntim i són una figura d’autoritat pels més petits. Aquest fet fa que la revelació sigui especialment complexa, ja que sovint existeix un vincle afectiu o una dependència directa amb la persona agressora.

A La Seu d’Urgell, en canvi, el patró s’inverteix: 40 casos extrafamiliars davant de 20 intrafamiliars. És a dir, fora de casa és on es registren més agressions. Aquestes situacions poden produir-se en entorns socials, de lleure o en relacions que s’estableixen fora del nucli familiar. El fet que el pes recaigui en l’àmbit extrafamiliar no implica una menor gravetat, però sí pot indicar contextos de risc diferents.

Aquest contrast apunta a dinàmiques territorials diferents i obre interrogants sobre els contextos de risc i els circuits de detecció de casos d’abusos a infants. També posa de manifest que la violència sexual contra infants no respon a un únic patró i que les estratègies de prevenció han d’adaptar-se a les realitats locals.

Més casos

El 2025 va ser el segon any d’implementació de l’estratègia Barnahus a Catalunya i tots els centres que formen la xarxa, a excepció del de Lleida, van experimentar increments en el nombre de casos d’infants atesos per abusos sexuals.

Un augment que la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez, va associar a una "major confiança en el servei" durant l’acte de presentació de les dades corresponents a l’exercici de l’any passat presentades al CosmoCaixa de Barcelona. Aquesta confiança es tradueix en més detecció i més derivacions, però també en una major visibilització d’una problemàtica que durant anys ha estat invisibilitzada i estigmatitzada al territori.

Tot i l’augment de casos en les Barnahus de la regió central, el percentatge de casos que Manresa i La Seu d’Urgell representa sobre el total dels infants atesos a Catalunya per aquest servei s’ha reduït. Al 2024 la suma dels casos de les dues delegacions va representar un 8,3% dels 2.897 nenes i nens que es van atendre. L’any passat, en canvi, aquest percentatge va baixar fins al 6,9% sobre el total dels 3.735 casos que es van atendre al conjunt de seus que formen la xarxa Barnahus. Aquest descens percentual no implica una reducció de casos al territori, sinó un creixement més accelerat en altres punts del país, en un context d’expansió i consolidació del model.