Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "Allò que no acaba de funcionar pot tenir origen en experiències no resoltes"

En el treball terapèutic és habitual constatar que moltes de les dificultats emocionals i conductuals tenen l’arrel en experiències passades no resoltes. Sovint, quan es detecten patrons de conducta desadaptatius i es fa un viatge per la història vital, es fan evidents ferides que continuen condicionant la manera de sentir, pensar i actuar. Les formes de vincular-se amb els altres i les reaccions davant de situacions quotidianes acostumen a tenir un origen llunyà i gairebé sempre sense que un mateix en tingui consciència.

En la vida diària tendim a jutjar els altres únicament a partir del que veiem: del que han fet o del que han dit. Rares vegades ens aturem a pensar que darrere de cada conducta hi ha unes circumstàncies concretes i un recorregut vital. Quan algú s’expressa amb duresa, agressivitat o, fins i tot, amb crueltat, és important recordar que aquella resposta parla molt més del seu món intern i de la seva pròpia història que no pas de la situació i de la persona que ara n’és testimoni o víctima. Les persones emocionalment madures solen mostrar conductes coherents i equilibrades; així mateix, les que són emocionalment immadures o desequilibrades, acostumen a manifestar-se amb conductes inestables i desproporcionades.

El comportament humà funciona sovint com una projecció del nostre univers cognitiu i emocional, un univers que s’ha anat construint a partir de les experiències viscudes, especialment de les més primerenques. Observar com algú actua, es comunica o interpreta la realitat pot oferir pistes valuoses sobre el seu funcionament intern, tal com passa quan s’analitza el dibuix d’un infant. Excepte en casos de personalitats molt encobertes, les persones deixen entreveure qui són, les seves mancances i les seves ferides a través del discurs, les actituds i les relacions.

La persona que som avui és el resultat de tot allò que hem viscut, però sobretot de la manera com ho hem integrat. Les experiències doloroses mal elaborades, especialment durant la infància i l’adolescència, poden convertir-se en la base sobre la qual es construeixen una autoestima fràgil, diàlegs interns negatius, estils comunicatius disfuncionals i interpretacions esbiaixades de la realitat. La psicoanàlisi ja va posar l’accent, des dels seus inicis, en la importància dels traumes i de les vivències enquistades a l’inconscient com a desencadenants de les conductes actuals. Així, doncs, revisar el passat no és ni un exercici inútil ni fora de lloc. Sempre s s’és a temps per preguntar-se si allò que no acaba de funcionar té l’origen en experiències no resoltes.

De la mateixa manera que en matemàtiques és difícil avançar sense haver consolidat les operacions més bàsiques, en la vida emocional sovint cal tornar enrere, reparar ferides, reaprendre i reorganitzar pensaments per poder avançar amb més solidesa, flexibilitat i capacitat d’adaptació. n