La disquèzia del lactant: un procés normal que sovint es confon amb restrenyiment

Durant les primeres setmanes de vida, és habitual que les famílies es preocupin pels hàbits intestinals del seu nadó. Quan el petit plora, es posa vermell o fa força abans de fer caca, pot semblar que estigui restrenyit. No obstant això, en molts casos es tracta de la disquèzia del lactant, un procés normal relacionat amb la maduració del sistema digestiu, segons expliquen els professionals del servei de Pediatria d'Althaia.

Els primers dies: deposicions freqüents

Després del naixement, el nadó expulsa el meconi, una substància espessa i de color fosc. Posteriorment, especialment si s’alimenta amb lactància materna, pot fer diverses deposicions al dia. Això es deu al reflex gastrocòlic, un mecanisme natural que activa l’intestí després de menjar i facilita l’expulsió de la femta.

Aquest ritme és normal i pot variar molt entre nadons. Alguns fan caca després de cada presa, mentre que altres ho fan amb menys freqüència.

Canvis a partir del primer mes

Amb el pas de les setmanes, sovint al voltant del primer mes de vida, la freqüència de les deposicions disminueix. Nadons que abans feien caca diverses vegades al dia poden passar a fer-ne una al dia o fins i tot cada dos o tres dies.

Aquest canvi no sol indicar cap problema. Forma part del procés de maduració de l’intestí, que comença a absorbir millor els nutrients i genera menys residus.

Què és la disquèzia del lactant

En aquesta etapa, alguns nadons mostren signes d’esforç: ploren, es posen vermells o semblen incòmodes abans de fer caca. Això passa perquè encara no coordinen bé els músculs implicats en la defecació.

Per expulsar la femta, cal empènyer amb els músculs abdominals i relaxar l’esfínter al mateix temps. Els nadons, però, encara estan aprenent a fer aquesta coordinació. Com a resultat, poden fer força sense relaxar l’esfínter, cosa que els provoca molèsties temporals. Tot i això, la femta sol ser tova i normal, no dura. Aquest és un punt clau que diferencia la disquèzia del restrenyiment real.

La disquèzia del lactant és un procés normal que es resol espontàniament a mesura que el nadó madura. No requereix medicació ni intervencions específiques. Es poden fer massatges suaus a l’abdomen o moure les cames amb suavitat, però no es recomana estimular l’anus, ja que pot interferir amb l’aprenentatge natural del nadó.

Quan pot ser restrenyiment real

El restrenyiment veritable en nadons petits és poc freqüent. Es caracteritza per femtes dures, seques i difícils d’expulsar, i pot aparèixer en situacions com el pas a la llet artificial o l’inici de l’alimentació complementària.

Cal consultar amb el pediatre si apareixen signes com:

• Femtes dures o amb sang
• Febre
• Dolor intens
• Dificultats persistents per fer deposicions

En la majoria dels casos, però, els canvis en el ritme intestinal i els esforços del nadó formen part del desenvolupament normal. Amb el temps, el sistema digestiu madura i el nadó aprèn a coordinar correctament els músculs, sense que això deixi cap conseqüència.

Informació extreta del blog d'Althaia.