El canvi horari pot desorientar les persones amb algun tipus de demència

El canvi horari pot arribar a agreujar la síndrome vespertí (estat de desorientació típicament al capvespre i durant la nit) en les persones amb malaltia d’Alzheimer. Tenir més hores de llum a la tarda acostuma a ser una notícia ben rebuda, però aquest canvi pot afectar especialment a les persones grans i, concretament, a les que pateixen algun tipus de demència.

La matinada del diumenge 29 de març té lloc el canvi horari de primavera, havent d’avançar el rellotge una hora. Per a una persona jove o adulta aquesta modificació horària és fàcil d’adaptar, però a una amb demència pot costar-li fins i tot setmanes trobar-se novament adaptada.

Per ser més específics, el canvi d’hora pot desajustar els nostres ritmes circadiaris (cicles naturals de 24 hores que produeixen i regulen una sèrie de canvis físics, mentals i conductuals).

El rellotge biològic intern, situat en una estructura cerebral anomenada hipotàlem, és l’encarregat de coordinar aquests ritmes i enviar senyals a la resta del cos durant tot el dia. D’aquesta manera ens permet adaptar-nos als canvis del nostre entorn com per exemple, preparar-nos per dormir o per despertar-se, en funció de la presència de llum ambiental.

Aquest rellotge també controla la producció de melatonina, l’hormona del son: s’allibera quan hi ha foscor (provocant somnolència) i disminueix amb la llum (afavorint el desvetllament).

Per això, quan el canvi d’hora allarga les hores de llum natural, es retarda l’aparició de la son.

Efectes que té en les persones amb demència

El canvi horari pot agreujar la síndrome vespertí en les persones amb malaltia d’Alzheimer, informe la fundació Pasqual Maragall, dedicada a la investigació científica de l’Alzheimer. La síndrome, també anomenat sundowning, es defineix com un estat de desorientació quan la llum del dia es va atenuant. Es caracteritza per presentar alteracions conductuals com l’ansietat, desorientació, confusió, agitació i deambulació.

Tot i que no es coneix amb precisió què origina aquesta síndrome, una de les possibles explicacions és l’alteració del ritme circardiari juntament amb una disminució en la producció de melatonina causada pel procés de neurodegeneració. “A més, diverses condicions de l’entorn poden facilitar la seva aparició, com per exemple la llum tènue del vespre i la penombra, canvis bruscos en la rutina diària, o algunes alteracions mèdiques.

Què es pot fer per contrarestar-ho

Els consells que la fundació dedicada a la investigació científica de l'Alzheimer, Pasqual Maragall, dona perquè aquest canvi lumínic no afecti tant les persones amb demència són els següents:

• Mantenir la persona activa i estimulada durant el dia. Intentar concentrar les activitats menys intenses en les últimes hores de la tarda i el vespre. És convenient no promoure l’excitació al final del dia per no facilitar l’aparició d’alteracions conductuals.
• Modular l’estimulació lumínica. La penombra pot fer que la persona vegi ombres, colors i figures que distorsionen la seva percepció de la realitat. Una forma d’evitar-ho, en arribar el vespre, seria posar les cortines i encendre alguns llums.
• Recrear un entorn familiar, conegut i segur. Si la persona afectada es troba fora del domicili. En un entorn desconegut, podem incorporar alguns objectes familiars a l’habitació.
• Explorar possibles causes mèdiques que poden promoure alteracions conductuals o una síndrome confusional: les infeccions del tracte urinari són una de les possibles causes que els poden desencadenar. Si persisteixen aquestes dificultats d’adaptació, especialment agafant el son, és recomanable consultar el metge de referència.
• Pel que fa a les persones amb una afectació cognitiva lleu, pot ser útil modificar subtilment les seves rutines avançant l’hora i explicar el motiu. En el cas d’una demència més severa no seria útil, ja que l’obliden ràpidament.