Els experts denuncien, com a forma de discriminació, la infantilització a les persones amb síndrome de Down

El 21 de març passat va ser el dia mundial de la síndrome de Down i entorn d'aquesta variació genètica encara existeixen molts mites i estigmes. El també conegut com a trisomia 21 és la principal causa de discapacitat intel·lectual i l’alteració genètica humana més comuna. Així i tot, hi ha una forma de discriminació normalitzada a les persones que presenten aquest cromosoma addicional: La infantilització.

Sovint es té l’errònia concepció que les persones amb síndrome de Down són infants eterns negant la seva capacitat per prendre decisions i la seva autonomia.

“La clau per distingir entre cuidar i discriminar es troba en el respecte envers el dret d’autodeterminació de la persona. Cuidar parteix de la base de proporcionar l’ajuda necessària perquè la persona pugui prendre les seves pròpies decisions, potenciant la seva autonomia. Discriminar parteix de decidir per l’altre, sense respectar el poder de decisió i el dret a aprendre i equivocar-se”.

“Podem plantejar-nos la pregunta: si aquesta persona no tingués la síndrome de Down, actuaríem d’aquesta mateixa manera?” Comenta Judith Caparrós, coordinadora de suport psicològic a Andi Sabadell.

La Paula, que té síndrome de Down, és un exemple de deixar enrere aquesta actitud. Amb catorze anys, combina el model d’escola ordinària amb el model d’escola especial (AMPANS). Se sent bé a l’escola i comenta que no ha rebut pel seu entorn cap actitud infantilitzadora. Té ganes de continuar estudiant i les seves assignatures preferides són cal·ligrafia i naturals i en un futur li encantaria poder ajudar a persones que, com ella, tenen necessitats especials.

Comenta la necessitat de fer les coses sola “Primer tot ho faig jo sola i després ja demano ajuda als meus companys si ho necessito”. I deixa ben clar que ella és capaç de fer-ho tot com qualsevol.

Els estereotips

Els estereotips que s’han creat cap a les persones amb síndrome de Down també hi juguen un gran paper cap al foment d’aquesta actitud infantilitzadora. Alba Cortina, directora de l’escola Jeroni de Moragas d’AMPANS, diu que s’ha de tenir clar que no perquè tinguin la trisomia 21 han de ser especialment d’una manera concreta, que com tothom, cadascú té la seva personalitat.

En aquest aspecte Judith Caparrós afegeix que normalment se les presenta com a persones sempre somrients, amables, complaents o com herois de superació i que fan falta “històries corrents”, vides amb obligacions, preocupacions, feina, parella… Que no pot ser que hi hagi una visió homogeneïtzadora del col·lectiu que nega les individualitats de cadascuna de les persones.

Un altre és pensar que, dins del món laboral, només poden portar a terme tasques mecàniques i fora del mercat ordinari.

La infantilització també va sovint molt relacionada amb la idea que són “asexuals” i que, per tant, no tenen dret a tenir una parella o interessos afectius-sexuals.

“Una noia adolescent amb síndrome de Down és una noia que biològicament ha evolucionat molt no lliga que tingui la menstruació i que la tractem com si fos un infant. Com a resultat, hem d'anar evolucionant en aquest sentit i tenir aquesta responsabilitat” explica l’Alba.

Un canvi de mentalitat

Cortina deixava clar que no se'ls ha de tancar en una bombolla i en cap cas se'ls ha de considerar que tenen aquesta aura de debilitat, són persones exactament iguals “no hi ha cap alteració biològica, només que hi ha una cosa sindròmica que és més evident”.

Inclusió no és permetre que algú estigui en un espai concret i que sigui qui ha de fer l’esforç per adaptar-se. Inclusió és reconèixer la diversitat, dissenyar espais accessibles, sense barreres de qualsevol índole (físiques, actitudinals...) i identificar a totes les persones com a iguals. (Judith Caparrós)

Campanya Igual que tu

Des de l’organització Down Catalunya han llançat una campanya anomenada #Igualquetu, una crida a posar fi a la infantilització de les persones amb síndrome de Down.

La missió del projecte recorda que “Sentim el mateix. Ens afecta el mateix. Ens fa mal el mateix. Som igual que tu”. El que incòmoda, molesta o fa sentir petit a qualsevol adult, també passa amb les persones amb síndrome de Down.

La directora de l’organització, Ingrid de la Rosa, exposava com per tal de trencar amb l’estereotip de «l’infant etern» van voler donar-li la volta a la campanya. En aquesta, es pot veure que la protagonitzen persones sense discapacitat patint tractes condescendents i sobreprotectors.

"L'objectiu és posar l'espectador sense discapacitat en situacions diàries que incomoden i transmetre que a tots ens agrada i ens molesta el mateix. Tractar a una persona adulta com un infant, tot i que pugui semblar que és tendre, és una forma de discriminació molt subtil. El que volem provocar amb la campanya és que es deixi de fer. Molts cops es fa des de la bona intenció, però si volen ajudar a la seva autonomia, el millor és tractar-los d'igual a igual".

Subscriu-te per seguir llegint