Mossegades, esgarrapades, coces, banyades, estrès... els veterinaris volen ser declarats una professió de risc

La Federació Estatal de Sindicats Veterinaris (FESVET) ha demanat a la Direcció General d'Ordenança de la Seguretat Social un informe sobre els índexs de morbiditat, mortalitat i sinistralitat en els diferents sectors d’activitat (clínica d’animals de companyia i lleure, clínica d’animals productors d’aliments, escorxadors, investigadors, docents, etc.) del col·lectiu i, si escau, iniciar els tràmits perquè sigui declarada una professió de risc.

"Cada vegada són més els estudis que assenyalen que les activitats veterinàries a Espanya es troben en una situació alarmant que afecta, no només, la salut i el benestar dels animals, sinó també els professionals que s’encarreguen de tenir-ne cura", argumenta FESVET. Sobre la taula posa xifres "tan impactants" com que més del 90 % dels veterinaris experimenta ansietat, el 85 % pateix insomni, sis de cada 10 presenten símptomes de depressió o que un de cada 10 veterinaris espanyols ha pensat a llevar-se la vida, segons un estudi recent dut a terme per l’empresa GOSBI.

Exigència professional

Entre les causes previsibles, es queixen, hi ha "unes condicions laborals de màxima exigència professional: jornades maratonianes de més de 45 hores setmanals, guàrdies i disponibilitat permanents, torns canviants que alteren el bioritme natural, que alteren el son, l’estat d’ànim i les activitats corporals essencials, deriven en un estrès físic i emocional que fa que el 30% dels veterinaris clínics es plantegi obertament abandonar la professió, i no per manca de vocació, sinó pels salaris baixos que perceben, molt per sota de la resta de professions sanitàries, i per la resta de condicions laborals que els impedeixen conciliar la seva vida laboral i professional".

FESVET assegura que "la pràctica veterinària es veu obligada a ocupar una posició moral difícil i complexa perquè serveix tant interessos humans (cura dels seus animals) com interessos socials (salut pública), dos elements que no sempre poden estar lliures de conflictes".

Patologies físiques

"Tot això fa que el col·lectiu veterinari sigui un dels sectors professionals amb més tendència a patir patologies, no només físiques comunes per mossegades, esgarrapades, atrapaments, coces, banyades, etc., sinó intensament relacionades amb els factors psicosocials: estrès laboral, burnout, violència laboral, assetjament psicològic, etc.", apunta l’organització sindical.

Amb "l’objectiu immediat" d’analitzar les dades i buscar solucions efectives "a una realitat que no podem continuar obviant i, si escau, iniciar els tràmits perquè la professió veterinària sigui declarada una professió de risc", el sindicat ha demanat l’esmentat informe per determinar els índexs de morbiditat, mortalitat i sinistralitat en què s’identifiquin els diferents sectors d’activitat, així com un estudi detallat "de la sinistralitat i del dany produït per la feina, amb referència especial a l’edat i al gènere".

Finalment, han transmès al president de l'Organització Col·legial Veterinària "la seva inquietud pel desgast físic i emocional que pateix la professió" i li hem demanat que també sol·liciti aquestes dades al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social y Migració, atès que "són imprescindibles per analitzar els riscos laborals que estan determinant els elevats índexs de sinistralitat, morbiditat i mortalitat que estem observant".