La nova estratègia de cures pal·liatives amplia l'atenció als pacients més enllà de la fase terminal

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha aprovat el document 2026-2030 per al desenvolupament de l'Estratègia de Cures Pal·liatives. Vint-i-cinc anys després del primer Pla Nacional, assenyala el Ministeri, un dels aspectes més destacats del nou document és l'evolució en la definició de la població diana. Les cures pal·liatives ja no es limiten a pacients en situació terminal amb un pronòstic inferior a sis mesos, sinó que se centren en el sofriment causat per la malaltia com a activador principal de l'atenció.

Sanitat explica que el nou model assistencial respon a "una realitat epidemiològica ineludible": el 75% de les defuncions a Espanya es produeixen actualment per malalties cròniques que generen necessitats pal·liatives. El document destaca que, mentre el càncer representa un 25% d'aquestes morts, les malalties no oncològiques -com les demències, les insuficiències d'òrgan o la fragilitat avançada- ja suposen el 50%, cosa que estableix una proporció de dos casos no oncològics per cada cas de càncer.

Pacients no oncològics

El Ministeri explica que aquesta tendència es veu impulsada per l'envelliment progressiu de la població, que ha elevat la prevalença de persones adultes amb necessitats pal·liatives a nivells d'entre l'1,4% i l'1,6% de la població general. El grup més nombrós de pacients ja no és l'oncològic, sinó el compost per persones amb multimorbiditat i fragilitat avançada, que sovint afronten processos de deteriorament més llargs i oscil·lants que requereixen un suport integral molt abans de la fase final de la vida, sosté aquest departament.

Un pilar fonamental de la nova estratègia és l'impuls de la identificació precoç de persones amb necessitats pal·liatives a tots els nivells del sistema de salut. A més, la nova estratègia posa un focus especial en la població infantil i adolescent amb la cobertura pal·liativa des de l'etapa prenatal o la garantia d'una transició "no precipitada" cap als recursos d'adults per a joves d'entre 19 i 24 anys, evitant la ruptura del vincle terapèutic en moments crítics. També es preveu el compromís de garantir l'accés a l'educació mitjançant aules hospitalàries i suport domiciliari.

Zones rurals

Per evitar ingressos innecessaris a urgències, proposa garantir una atenció continuada les 24 hores, els 365 dies de l'any. Això es reforçarà amb serveis d'atenció telefònica experta i l'ús de la telemedicina, "especialment vital" en zones rurals amb gran dispersió geogràfica. A més, s'estableix la figura del professional d'enllaç o infermera gestora de casos com a peça fonamental per coordinar el trànsit del pacient entre l'hospital i el domicili.

El document també aborda els determinants socials de la salut i reconeix la necessitat de combatre el biaix de gènere en l'avaluació del dolor -on les dones sovint han de declarar nivells de dolor més alts perquè siguin registrats- i de visibilitzar la càrrega emocional de les dones com a cuidadores informals. També es lluita contra l'edatisme, assegurant que les persones grans en residències rebin una atenció de qualitat similar a la de l'entorn hospitalari.

Finalment, el Ministeri aposta pel model de "Comunitats Compassives", empoderant la societat civil (veïns, amics i voluntaris) perquè s'impliqui en l'acompanyament i les cures al final de la vida, "normalitzant la mort com a part del cicle vital".