Respirar per alleujar el dolor: clau per controlar la somatització

Hi ha una regió del cervell situada al lòbul frontal, l’escorça cingular anterior, que és l’encarregada de respondre al dolor. El cervell pot arribar a no distingir si un dolor és físic o psicològic, a causa que en ambdós casos s’activa la mateixa àrea. Realment hi ha una línia molt fina del que és psicològic i el que és fisiològic, però cal tenir en compte que, tot i que un dolor físic no tingui motiu mèdic aparent i sigui causat per un trastorn d’estat d’ànim, continua sent real. Aleshores estem parlant de la somatització.

Antonio Corral Pérez, psicòleg General Sanitari, explica com el dolor té la mateixa validesa indiferentment de com s’expressi, però que si comencem a sentir mal i no sabem el seu origen el primer que hem de fer és descartar la causa mèdica. “El més important és anar primer al metge i que ens facin les proves necessàries. Llavors, si està tot bé en aquest sentit, ja podem començar a mirar causa psicològica”.

Corral comenta com normalment les persones que pateixen trastorns d’ansietat o algun trastorn d’estat d’ànim són més propenses a somatitzar. L’ansietat genera que el cortisol estigui molt alt i si l’hormona està disparada el cos es resistirà i hi haurà més problemes a l’hora de fer la digestió, més dolor.

Aquest dolor també es pot presentar en forma de fatiga, mal de coll, mal de cap, marejos, tensió muscular, problemes digestius i fins i tot reaccions cutànies com les psoriasis o l’herpes. “Al final a vegades el cos és el primer que parla abans de ser nosaltres conscients que alguna cosa passa”, diu el psicòleg.

Pel que fa al fet de si hi ha persones que tendeixen més a somatitzar o no, l’expert informe que hi té molt a veure la intensitat del malestar. “Cada persona és un món, i per això hi ha gent que té un ampli ventall de somatització i altres no. Però no hi ha una resposta concreta. N'hi ha que pateixen ansietat i és més cognitiva i altres que el cos ho manifesta abans”.

Davant d’aquest malestar, Antonio corral explica com ho tracten des de la consulta. Primer de tot, la persona ha de poder tenir l’espai per explicar amb llibertat el que li passa i que això sigui validat. Nosaltres no podem actuar sobre la causa física, però sí que donem eines perquè el pacient s’adoni que el que li succeeix possiblement tindrà origen psicològic i pugui acceptar-ho.

Tècniques per controlar-ho

La tècnica que dona Antonio per fer-hi front és principalment controlar la respiració, d’aquesta manera el cervell detecta que estem en tranquil·litat i no en una situació de perill. Sobretot també cal acceptar que aquests símptomes segurament venen a causa que estic més nerviós o he tingut un mal dia. “Aquest tipus de dolor pot ser invalidant per a moltes persones i cal acceptar que jo no soc aquesta afectació. És un símptoma i he d’aprendre a viure amb ell”.

Alguns dels mètodes més comuns de respiració serien els següents:

• Respiració diafragmàtica (o abdominal): Aquesta tècnica utilitza el múscul diafragma, un dels més importants per la respiració, i que està situat sota els pulmons. Consisteix a expandir l’abdomen quan inhalem i contraure’l en exhalar. Ajudar a relaxar el sistema nerviós i baixa la freqüència cardíaca reduint l'estrès i l'ansietat.
• Respiració 4-7-8: Consisteix a exhalar completament, inhalar pel nas en 4 segons, retenir l'aire 7 segons i exhalar per la boca en 8 segons, repetint el cicle 4 vegades. La tècnica és basada en el ioga i és ideal per calmar la ment, reduir l’ansietat i dormir ràpidament.
• Respiració en quadrat: Es basa a crear un ritme de respiració que, visualment, podem imaginar en quatre costats. És a dir, són quatre passos de quatre segons: inhalar, retenir, exhalar i mantenir els pulmons buits. Es pot fer en seqüències d'unes tres o quatre vegades. Ajuda a equilibrar el sistema nerviós i reduir l’estrès i ansietat.

A més “Un dels antidepressius naturals que més recomano a la consulta és fer esport. Això no cura, però és prevenció per regular aquest malestar. Fer encara que siguin 20 minuts al dia d’activitat física mitja/moderada ajuda molt a la gestió emocional. Alliberem endorfines i rebem a la llarga més dopamina” afegeix Corral.

Per acabar, ens comunica que aquest dolor pot arribar a cronificar-se i que aleshores hem d’aprendre a conviure amb aquest. “Pot ser en el moment en el qual jo li dediqui menys fixació arribaré a poder controlar-ho més. Aprendre a acceptar-ho i externalitzar la somatització és fonamental”.