Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "Identificar les situacions que activen el cortisol és el primer pas per prevenir disfuncionalitats"

El cortisol és l’hormona que secreta l’escorça de la glàndula suprarenal en situacions d’estrès, ansietat, perill imminent, davant d’un repte o d’una amenaça. Aquesta hormona és una millora adaptativa, gairebé un superpoder que la nostra espècie ha desenvolupat al llarg de milers d’anys de selecció natural. Tanmateix, quan un estil de vida inadequat provoca una segregació constant, acaba resultant tòxica a nivell: cardiovascular, immunològic, digestiu, i pot generar inflamació i somatitzacions diverses.

En aquesta ocasió, però, vull centrar-me en l’impacte del cortisol en l’individu en funció de la seva personalitat o dels seus trets de personalitat.

Sabem que cadascun de nosaltres, com a resultat de la genètica, de les experiències viscudes i de com les hem processades, adquirim uns trets de personalitat que regulen la nostra cognició, el sistema emocional i la conducta. Així, alguns serem més introvertits, més optimistes o més dominants. La majoria d’aquests trets es consideren normals i adaptatius, és a dir, no interfereixen de manera negativa o incapacitant en el funcionament vital. Però, què succeeix en situacions d’estrès crònic, amb una segregació persistent de cortisol?

La sobreabundància d’aquesta hormona en l’àmbit cerebral intensifica els trets de personalitat, amb el risc que superin el llindar de l’adaptabilitat i es descompensin. Així, en contextos d’ansietat crònica, la persona impulsiva pot derivar cap a l’agressivitat; la perfeccionista, cap a l’obsessió; la tímida, cap al bloqueig relacional; la sensible pot presentar labilitat emocional i distímia (un estat depressiu lleu, però sostingut en el temps); la persona amb por a la mort pot desenvolupar trets hipocondríacs; i la persona percaça de sensacions –amb una elevada necessitat d’estímuls intensos– pot acabar mostrant conductes temeràries addictives.

Si aquesta situació es cronifica encara més, la personalitat descompensada pot desembocar en psicopatologia: la distímia pot evolucionar cap a una depressió; les obsessions, cap a un Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC) o un Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG); la hipocondria, cap a una tanatofòbia; i així successivament.

Identificar les situacions que activen el cortisol és el primer pas per prevenir disfuncionalitats de la personalitat derivades d’un estil de vida estressant.

Possibles desencadenants:

Actuals: problemes de salut, estrès laboral o acadèmic, conflictes amb la parella o els fills, canvis vitals (tant positius com negatius), dificultats econòmiques, addiccions o mals hàbits de vida (mala alimentació, sedentarisme, manca de descans).

Passats: conflictes no resolts, rancors mantinguts o experiències traumàtiques no superades.

Conèixer aquests desencadenants ens aporta tranquil·litat i constitueix un excel·lent punt de partida per fer els reajustaments necessaris a la nostra vida, amb ajuda professional si cal.