Reporten un nou cas de curació del VIH i ja són deu les persones amb remissió de la malaltia

Un estudi recull un nou cas de curació del VIH. Es tracta del conegut com a pacient d'Oslo i amb aquest ja són deu les persones a món que han aconseguit eliminar el virus després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un càncer hematològic. L'últim cas es recull a la revista 'Nature Microbiology' i l'estudi l'ha liderat l'Hospital Universitari d'Oslo, amb la participació d'IrsiCaixa en el marc del consorci IciStem 2.0. El pacient d'Oslo és un home de 62 anys amb VIH a qui se li va diagnosticar un càncer del sistema immunitari que va requerir un transplantament de cèl·lules mare. En aquests casos, es busquen donants amb la mutació genètica CCR5?32, que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules.

Repoblar el sistema immunitari amb cèl·lules que presenten aquesta mutació evita que el VIH infecti les noves cèl·lules. En el cas d'Oslo no es va trobar un donant compatible als registres i es va optar pel seu germà, que de manera inesperada era portador de la mutació. Així, aquest pacient s'ha convertit en el primer cas de curació amb un transplantament procedent d'un germà i, juntament amb el pacient de 'City of Hope' (Califòrnia), un dels de més edat entre els casos descrits, segons explica la investigadora d'IrsiCaixa i de l'IGTP Maria Salgado.

Dos anys després del trasplantament, i sota supervisió mèdica, es va interrompre el tractament antiretroviral. Tres mesos més tard, no es va detectar ADN viral intacte amb capacitat de replicació. Tampoc es va trobar VIH a l'intestí, un dels principals reservoris. A més, la resposta immunitària específica contra el virus va anar disminuint progressivament, cosa que suggereix que el sistema immunitari va deixar de detectar-lo. Quatre anys després d'haver deixat la medicació, el pacient continua sense rastre detectable del virus.

Deu casos des del pacient de Berlin el 2009

L'estudi forma part del consorci internacional IciStem 2.0, coordinat per IrsiCaixa, que des de la seva creació ha seguit 40 persones amb VIH sotmeses a transplantament de cèl·lules mare i ha publicat quatre casos de curació en la literatura científica. Aquests quatre casos, sumats als altres sis descrits fora del consorci, conformen els deu casos de remissió del VIH coneguts fins ara. El primer va ser el pacient de Berlín, el 2009.

Salgado assegura que "n'hi haurà més" perquè compten amb una cohort àmplia en seguiment, i amb alguns casos en els quals ja estan valorant la interrupció del tractament per comprovar si poden controlar el virus sense medicació. La retirada del tractament només es planteja quan els marcadors virals són extremadament baixos i la situació clínica és estable.

L'anàlisi conjunta confirma el paper protector de la mutació CCR5Δ32: en els casos que el donant tenia dues còpies de la mutació s'ha aconseguit la remissió del VIH. En canvi, en diversos casos amb una sola còpia o cap, el virus ha reaparegut després de retirar la medicació. Existeixen, però excepcions: els pacients coneguts com a Berlín 2 i Ginebra van aconseguir la curació malgrat que els seus donants no presentaven la doble mutació. Això indica que, tot i que aquesta mutació augmenta les possibilitats d'èxit, no és l'únic mecanisme implicat.

L'investigador ICREA a IrsiCaixa i coordinador d'IciStem 2.0, Javier Martínez-Picado, afirma que el transplantament per si sol redueix de manera molt significativa el reservori del VIH, cosa que cap altra intervenció mèdica ha aconseguit fins ara. "Però és un procediment d'alt risc i no és aplicable a la població general amb VIH, que disposa d'un tractament antiretroviral eficaç i segur", afegeix.

Reptes de futur

Els investigadors apunten que el repte ara traslladar el que s'ha après a estratègies menys intensives. Així, una de les línies que explora el grup GREC d'IrsiCaixa és la teràpia amb cèl·lules CAR-T, una tecnologia ja consolidada en càncer. Aquesta consisteix a modificar les mateixes cèl·lules immunitàries del pacient perquè es reconeguin i destrueixin les cèl·lules diana del VIH. "La idea és eliminar les cèl·lules T CD4+ infectades pel VIH, però també les susceptibles de ser infectades. Tot això, sense afectar la 'fàbrica' de T CD4+: les cèl·lules mare de la medul·la òssia, que no poden infectar-se i són les encarregades de regenerar el sistema immunitari. Seria com netejar la circulació de cèl·lules infectades perquè l'organisme pugui repoblar-se amb cèl·lules sanes", explica Salgado, responsable d'un projecte que avalua aquesta estratègia. "Estem en una fase molt inicial i estudiem, de moment, si és viable", matisa.

Altres equips també investiguen teràpies gèniques per modificar el gen CCR5 i induir la famosa mutació CCR5Δ32, bloquejant així l'entrada del virus a les cèl·lules, però aquestes aproximacions també es troben en etapes preliminars.