El clítoris al descobert: un nou estudi detalla la seva complexa xarxa nerviosa i les seves implicacions en la salut de la dona

Un nou estudi, "Neuroanatomy of the clitoris", publicat recentment en BioRxiv, ha aconseguit per primera vegada mapar amb precisió la xarxa completa de nervis del clítoris. Es tracta d'un avanç clau no sols per a la salut sexual femenina, sinó també per a millorar intervencions mèdiques com la cirurgia pelviana.

La troballa arriba gairebé tres dècades després de l'equivalent masculí, realitzat en 1998, i torna a evidenciar una realitat persistent: el profund desconeixement que encara envolta l'anatomia i el plaer femení, malgrat que el clítoris concentra més de 10.000 terminacions nervioses. I com explica a aquest periòdic Anna Sánchez, sexòloga de Platanomelón, ja "sabíem que el clítoris era un òrgan complex i altament innervat, però aquest tipus d'estudis permeten cartografiar amb més detalli com s'organitza aquesta xarxa nerviosa, com es distribueix i quines implicacions té. És un salt qualitatiu perquè passa de la intuïció o l'estimació a l'evidència anatòmica fina".

No es tracta només de plaer, recalca l'especialista, ja que "aquest avanç té implicacions directes en la salut: cirurgies, parts i intervencions ginecològiques poden beneficiar-se d'un coneixement molt més precís de l'anatomia del clítoris. Saber exactament on estan i com es distribueixen els seus nervis permet reduir danys, evitar seqüeles i, en última instància, millorar la qualitat de vida de moltes dones". Durant dècades, el clítoris ha quedat fora del focus fins i tot en contextos mèdics. Mapar-lo suposa, en certa manera, "un gest de reconeixement: entendre que la seva funció importa, també des del punt de vista clínic".

Mapar per primera vegada el clítoris en 3D

L'estudi publicat en la revista científica aborda una de les grans llacunes de l'anatomia humana: falta de coneixement detallat sobre el clítoris, un òrgan de difícil estudi per la seva localització interna i les limitacions de les tècniques tradicionals. Utilitzant una tècnica d'imatge d'alta resolució, els investigadors van aconseguir mapar per primera vegada en 3D i a escala microscòpica la xarxa completa de nervis del clítoris.

La troballa principal és que el nervi dorsal del clítoris -la seva principal via sensorial- no es redueix en acostar-se al gland, com es creia, sinó que forma una complexa estructura ramificada, similar a un arbre, que s'estén fins a la superfície. A més, van identificar que aquest nervi també innerva zones pròximes com el caputxó del clítoris i la muntanya de Venus.

Conseqüències en la salut de les dones

La sexòloga recalca que "quan no hi ha informació, apareixen la inseguretat, el dubte i, en molts casos, la normalització de no sentir plaer com si fos una cosa inevitable. Fins i tot arribant a sentir-nos rares si ens agrada o sentim alguna cosa que està fora del que representa la cultura popular".

I la falta de recerca es deu a "tabú social i falta d'interès científic". Anna Sánchez assenyala que "no és casual que estiguem començant a veure més estudis ara: respon a canvis socials, a la pressió d'uns certs moviments i a una major consciència sobre la desigualtat també en l'àmbit de la salut".

No obstant això, el que sí que té clar és que "el plaer femení ha deixat de ser un tema marginal per a ocupar un espai més visible. Així i tot, estem en un procés. Conviuen discursos més oberts amb resistències i estigmes que encara segueixen molt presents".

Mites sobre el cos femení

Però, com matisa l'especialista, el desconeixement "també dificulta l'autoexploració i la comunicació: si no saps com funciona el teu cos, és més complicat explorar-lo i, per tant, expressar què necessites o què t'agrada". D'aquí, que la societat continuï arrossegant mites que haurien d'estar bandejats des de fa anys.

"Des de la diferenciació de l'orgasme vaginal o de clítoris a la idea que és “més vàlid” un (vaginal) que un altre (de clítoris) fins a la creença que el plaer femení és més complex o inaccessible per naturalesa. Molts d'aquests mites tenen a veure precisament amb la falta de coneixement anatòmic i amb una mirada centrada en la penetració com a eix de la sexualitat", subratlla.