Identifiquen un interruptor protector en el càncer de la sang que obre noves vies pel seu diagnòstic i tractament

Un nou estudi d'un equip de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha identificat un mecanisme biològic clau que actua com a 'interruptor d'apagat' en el limfoma difús de cèl·lules B grans (LBDCG). Es tracta del tipus de càncer hematològic més freqüent i un dels més agressius. Els resultats demostren que la proteïna HDAC7 exerceix una doble funció: és essencial per la formació d'un sistema immunitari sa i, quan desapareix de les cèl·lules tumorals, la malaltia es torna molt més agressiva. Així, l'HDAC7 actua com a mecanisme biològic d'interruptor molecular, i també regula el desenvolupament de cèl·lules immunitàries sanes i l'agressivitat del limfoma difús de cèl·lules B grans.

L'equip ha demostrat amb la investigació que, quan es restaura l’HDAC7 en cèl·lules canceroses, es pot alentir, o fins i tot aturar, el creixement tumoral. L'estudi, que s'ha publicat a 'The Journal of Immunology', també indica que les implicacions pel pronòstic dels pacients serien "importants", segons l'IJC.

El LBDCG és un càncer que afecta els limfòcits B del sistema immunitari, responsables de produir els anticossos que ens protegeixen de les infeccions. És el tipus més comú de limfoma no Hodgkin i representa aproximadament el 40% dels casos a tot el món.

Encara que alguns pacients responen bé a la quimioteràpia estàndard (coneguda com a R-CHOP), un percentatge significatiu no ho fa. Per això, identificar aquells casos amb més risc de mal pronòstic continua sent un dels seus principals reptes clínics.

L''entrenament' del sistema immunitari

Tal com informa l'IJC en una nota de premsa, quan el sistema immunitari s'enfronta a un virus o un bacteri nous, els limfòcits B es concentren ràpidament en els centres germinals dels ganglis limfàtics. En aquest entorn, els limfòcits B se sotmeten a un 'entrenament' intensiu: proliferen amb rapidesa, afinen la seva capacitat de reconèixer al patogen amb més precisió i es diferencien en cèl·lules altament eficaces productores d'anticossos. Aquest procés és "fonamental" per una resposta immunitària "eficaç", tal com recull la nota de l'estudi.

L'equip de l’IJC, liderat per la doctora Maribel Parra i les investigadores Ainara Meler i Mar Gusi-Vives, ha demostrat que l’HDAC7 actua com una "reguladora central" d'aquest procés. En models murins, l'eliminació de la proteïna HDAC7 en els limfòcits B impedeix completar la seva maduració: les cèl·lules queden bloquejades en un estat immadur, no generen els anticossos adequats i no arriben a convertir-se en cèl·lules immunitàries plenament funcionals. En altres paraules, sense HDAC7, 'l’entrenament' del sistema immunitari no dona resultats.

Un "interruptor natural" contra el càncer

A partir d'aquí, les investigadores van analitzar què passa amb l’HDAC7 en el LBDCG. En estudiar mostres tumorals de pacients, van observar que moltes presentaven nivells reduïts d'aquest factor regulador clau. A més, l'anàlisi de dades de supervivència de 292 pacients amb LBDCG va mostrar que aquells amb tumors que mostraven nivells reduïts d'HDAC7 tenien un pronòstic significativament pitjor que aquells amb nivells més pròxims a la normalitat. En aquest sentit, l’HDAC7 actua com un interruptor natural del càncer: la seva pèrdua afavoreix la progressió de la malaltia.

La troballa més prometedora de l'estudi prové d'experiments realitzats al laboratori en què l'equip va restaurar de manera artificial l'expressió d'HDAC7 en cèl·lules tumorals de LBDCG. L'efecte va ser clar: les cèl·lules canceroses van deixar de proliferar, van començar a morir i els tumors es van reduir significativament en reactivar aquest 'interruptor'. Aquests resultats indicarien que HDAC7 actua com un supressor tumoral natural, encarregat de controlar la proliferació dels limfòcits B, i que la seva pèrdua contribueix directament al desenvolupament i la progressió del càncer.