T’han de fer una colonoscòpia pel cribratge? Així és la prova i això és el que pot passar després

Per a moltes persones, la paraula “colonoscòpia” continua fent respecte. Però es tracta d’una prova molt important, que es fa de manera ambulatòria i que serveix per visualitzar directament tot el budell gruixut per dins. En el context del programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte -els majors de 50 anys, a Catalunya, reben una carta per participar en el cribratge de còlon- és la prova indicada quan s’han trobat indicis de sang en la detecció de sang oculta en femta, i és també el procediment més efectiu per saber quina és la causa concreta d’aquest sagnat.

Una de les preguntes més habituals és si la prova és segura. Canal Salut explica que la colonoscòpia és una tècnica molt eficaç per detectar càncer colorectal i un procediment molt habitual a la pràctica clínica. Com qualsevol procediment mèdic, pot comportar complicacions, però remarca que la seva freqüència és realment molt baixa. En molt pocs casos es poden produir problemes rellevants, com una reacció a la sedació, sagnat o una perforació del budell durant l’exploració.

La part més important, no és la prova, sinó que arriba després: el resultat. Si la colonoscòpia descarta la presència tant de pòlips com de càncer, el risc de tenir una lesió al budell abans de 10 anys és molt baix. Per això, en aquests casos, el programa no torna a citar la persona al cap de dos anys, sinó que la pot tornar a convidar a fer la prova de sang oculta en femta deu anys després, sempre que encara estigui en l’edat de cribratge.

La paraula clau: pòlips

Si, en canvi, durant la colonoscòpia es detecten pòlips, la pauta canvia. Salut indica que els pòlips s’extreuen durant la mateixa intervenció per poder-los analitzar. A partir d’aquí, el seguiment dependrà del tipus de pòlip trobat: en alguns casos es recomanarà tornar al programa de cribratge amb una nova prova de femta al cap de deu anys, i en d’altres es programarà una nova colonoscòpia al cap d’uns anys per controlar l’aparició de nous pòlips.

I si la colonoscòpia detecta finalment un càncer, el programa no s’acaba en aquell punt: el sistema sanitari públic ofereix atenció especialitzada perquè la persona pugui rebre el tractament oportú al més aviat possible. Aquesta és la raó de ser del cribratge: no només trobar lesions, sinó fer-ho en una fase en què el marge d’actuació és millor.