Helena Rodero, farmacèutica especialista en la pell, sobre la importància del sol: "No sortim al carrer...com sintetitzaràs la vitamina D"

En un moment en el qual la salut s'ha convertit en un dels grans temes de conversa -entre la prevenció, els hàbits de vida i el benestar diari- torna a sorgir un debat recurrent: quin paper juga realment el sol en el nostre organisme i fins a quin punt hem de protegir-nos d'ell.

Sobre aquesta qüestió reflexiona la farmacèutica especialista en pell Helena Rodero en un fragment del pòdcast Vital by Doctor Abellán, conduït pel cardiòleg José Abellán.

Durant la seva intervenció, Rodero desmunta una idea: la creença que el protector solar bloqueja de manera significativa la vitamina D en condicions reals. Segons explica, només en un escenari "perfecte" -en el qual s'aplica la quantitat adequada, de manera uniforme i cobrint tota la pell- podria arribar a reduir-se en part la síntesi de la vitamina D. "En un món perfecte, en el qual tothom es posés el protector solar en la quantitat adequada en tota la superfície de la pell, potser podrien inhibir en part", assenyala. No obstant això, insisteix que aquest escenari no existeix en la vida quotidiana.

"Un món imperfecte"

En la pràctica, afegeix, la fotoprotecció sol aplicar-se de manera insuficient. "Vivim en un món imperfecte. El normal és que posis de menys i no posis en unes certes zones", afirma. En aquest sentit, detalla que hi ha àrees que habitualment queden sense cobrir: "En les orelles no poses, no estens bé, en el contorn d'ulls no poses, en el cuir cabellut no poses... i per aquí se sintetitza vitamina D". Aquestes zones, en quedar exposades, continuen permetent en certa manera la síntesi d'aquesta vitamina.

Més enllà del debat tècnic, l'experta convida a mirar el problema des d'una perspectiva més àmplia: la forma en la qual vivim avui. En la seva opinió, el focus no hauria d'estar únicament en el protector solar, sinó en el canvi d'hàbits que ha reduït dràsticament l'exposició al sol.

Menys temps a l'aire lliure

"No sortim al carrer... perquè com sintetitzaràs la vitamina D", resumeix Rodero, assenyalant una realitat cada vegada més habitual en les societats actuals: més temps en interiors, menys vida a l'aire lliure i una exposició solar cada vegada més limitada. A això afegeix que, segons opina, "és més un problema d'alimentació també i, d'altra banda, estil de vida", factors que, segons apunta, influeixen en els nivells d'aquesta vitamina.

La conversa obre així una reflexió més profunda sobre salut pública i estil de vida. D'una banda, la necessitat indiscutible de protegir la pell enfront dels efectes nocius de la radiació ultraviolada, com l'envelliment cutani o el càncer de pell. Per un altre, el paper biològic essencial que el sol exerceix en processos com la síntesi de vitamina D.

En aquest punt intermedi, apunta Rodero, la clau no estaria a demonitzar ni el sol ni el protector solar, sinó a entendre el context real: quant temps passem a l'aire lliure, com ens exposem al sol i quins hàbits estan marcant veritablement la nostra salut.