Eusebi González, expert en prevenció, sobre el 'burnout': "Les opcions abans d’arribar al col·lapse són: o canviar de feina o demanar a l’organització que faci canvis"

La Mútua intercomarcal de Manresa disposa d’un departament específic dedicat a la prevenció de casos com els de treballadors amb Burnout. Aquest actua amb un ampli ventall de mesures aplicades a les empreses que venen donades dins d’un pla estratègic marcat per la generalitat.

Però, quan el treballador ja pateix aquesta patologia, aleshores, quin és el procediment? Quan a la mútua intercomarcal reben a alguna persona que pot presentar burnout, el primer que han de fer és demanar la sol·licitud d’assistència i els motius pels quals es considera que ho és.

El director d’activitats preventives de la mútua intercomarcal, l’Eusebi González explica que, “la nostra obligació és validar que hi és present. Necessitem els factors de risc tant individuals com de l’organització per catalogar-ho. Verificar que hi ha un esgotament, una situació d’estrès laboral crònica”.

I, com ho pot saber la mútua?

El treballador amb un cas de burnout pot presentar-se a la mútua per tres vies:

• La primera de totes, és pel seu mateix peu. En aquests casos, la mútua es posa en contacte amb l’empresa i demanen que ho validin.
• En segon lloc, pot venir directament amb una sol·licitud de l’empresa. Aquesta ha de demostrar que la situació ha sigut derivada per causa-efecte del treball.
• I, per últim, que el treballador vingui derivat del servei públic de salut. És a dir, quan el metge de capçalera determina que l’estat de l’afectat és per motius laborals.

Una vegada, ja està catalogat com accident, la persona és derivada a l’equip de psicòlegs que s’encarregaran d’aplicar el tractament i el seguiment. Quan se li dona l’alta a la persona, se l'ofereix que, en cas de tornar a patrons anteriors, contactar abans de patir una recaiguda.

El nivell de burnout i la durada de la baixa, dependrà molt de cada persona. Les opcions abans d’arribar al col·lapse normalment són: o canviar de feina o demanar a l’organització un canvi dins aquesta.

Què poden fer les organitzacions

González transmet què recomanen mesures individuals, interpersonals i organitzacionals:

• En les individuals, és important entrenar l’autoregulació i la gestió emocional. Treballar les habilitats de comunicació i intentar canviar la cultura de la salut i la seguretat a les organitzacions. Incís sobretot en mesures preventives de salut mental.
• Les interpersonals han de ser focalitzades a potenciar dinàmiques de grup, treball en equip i enfortir vincles socials. Per tant, observar les situacions que puguin derivar-se en un factor de risc individual, treballar l’entorn de la persona i analitzar.
• I, les organitzacionals: Potenciar la comunicació, l’autonomia, augmentar la participació en la presa de decisions, afavorir la col·laboració i implementar plans de promoció interna.

La conciliació laboral i la flexibilitat horària ha millorat, però l’acompanyament continua sent clau.

Subscriu-te per seguir llegint