Què vol dir estar cremat a la feina? Les claus per detectar-ho a temps i distingir-ho d'un estrès puntual

A la feina els treballadors passen bona part del seu dia, i per això és clau que sigui un espai on se sentin bé. Quan això no passa, el benestar —tant físic com emocional— se’n pot ressentir. Probablement, has sentit a parlar de la síndrome del burnout, una forma d’esgotament relacionada amb la feina que cada vegada és més present.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Laboral, que se celebra el 28 d’abril, aquesta problemàtica torna al centre del debat. Tot i que l’OMS no la considera una malaltia, sí que la reconeix com una síndrome que pot afectar de manera significativa al benestar psicològic. Per això, és important conèixer-la, detectar-la a temps i no restar-li importància. Per fer-ho, la psicòloga del centre PsicoSalut de Manresa, Marta Farré, s’encarregarà d’incidir més en aquest.

Les condicions laborals estan canviant i comença a haver-hi una manera de treballar més competitiva i on el treballador busca pujar constantment de nivell i tenir un reconeixement. El burnout és un símptoma que es defineix per un estat laboral d’estrès crònic i que presenta tres àrees molt diferenciades: l’esgotament emocional, la desconnexió o rebuig cap a la feina que genera irritació amb l’entorn i la sensació de manca de realització professional.

Per qualificar-ho com a burnout, la gran diferència és saber distingir-ho amb un estrès puntual en l'àmbit laboral. Aquesta síndrome està caracteritzada per tenir una durada i magnitud que persisteix en el temps. És a dir, no ho causa un únic projecte que puc estar realitzant i sé que té un principi i un final, sinó que estem parlant de termes generals on provoca un replantejament de la professió i la vida.

Més de la meitat, amb símptomes

A Catalunya, més de la meitat dels empresaris i autònoms presenten nivells elevats de burnout. En concret, un estudi basat en un test de cribratge de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, impulsat per la Fundació Pimec, situa aquesta xifra en el 52%. A més, un 21% presenta nivells moderats i un 23%, lleus. Només un 4% no mostra cap símptoma.

L’impacte no és homogeni, Farré explica que el sector laboral acostuma a tenir molt a veure. Les persones que treballen amb constant contacte amb altres, com en la sanitat o l’educació, tenen una càrrega major. També influeix l’edat, a la consulta reben més persones d’edats entre els seus 20 o 30 per la conscienciació d’anar a teràpia. Però, això, clarament no vol dir que el burnout no existeixi fora d’aquestes franges, “algú que té cinquanta-cinc anys ve arrossegant-ho des de fa més temps i pensa que ara no té marge per poder canviar-ho”.

Entorns exigents i manca de consciència

L’experta continua narrant que hi ha empreses que tenen molta consciència de com tractar al treballador, i, d’altres, que funcionen més per dates, objectius, rendiment. “Les persones que gestionen els equips, en tenir més responsabilitat i ocupar-se de moltes persones alhora, poden arribar a ser més estrictes, dures, menys connectades emocionalment amb els altres”.

Malgrat tot, la consciència empresarial encara és limitada. Des de PsicoSalut remarquen la importància de la prevenció de riscos laborals i apunten que oferir serveis d’atenció psicològica pot ser clau per reduir l’impacte del burnout.

La directora de RH, Carme, explica que en el seu sector seria molt necessària formació sobre com tractar temes psicològics en entorns laborals per a fer front casos com els treballadors amb burnout.“Normalment, quan algun treballador se sent al límit, ens ho venen a comunicar a Recursos Humans i després ens encarreguem personalment de saber l’arrel de la problemàtica amb els caps de secció, però no tenim cap protocol en específic. Una cosa que es podria fer més a les empreses són enquestes de clima anònimes”.

A més, afegeix que encara queda molt per fer pel que fa a la creació d’un entorn laboral adequat. “Al cap i a la fi, al departament de recursos humans, en la majoria dels casos, ens ho venen a comunicar quan ja estan cremats i no poden més. Les mesures preventives són essencials per no arribar a aquest límit”.

Prevenció laboral del Burnout

I és aquí, en les mesures preventives, on el director d’activitats preventives de la mútua intercomarcal, Eusebi González, comenta el que fan ells dins de l’organització per tractar aquesta problemàtica creixent en la nostra població.

El departament d’activitats preventives de mútua intercomarcal treballen arran d’un pla estratègic marcat per la generalitat. En aquest s’encarreguen d’elaborar campanyes específiques, jornades presencials i digitals, seminaris web, divulgació a través de xarxes socials, infografies i documents específics del burnout. En general, anar a les organitzacions per tractar la salut mental.

Pel que fa a com una empresa pot gestionar el burnout, això dependrà molt de la dimensió d'aquesta. La petita i mitjana empresa, que és una gran part del col·lectiu empresarial, no tenen tanta capacitat d’aplicar moltes mesures preventives, sobretot individuals. Que s'elabori un estudi psicosocial és obligatori, però aplicar les mesures és més complicat

“L'objectiu és donar eines a les empreses. Des de l’administració, ajudar a valorar tant en l’àmbit individual com organitzacional per prevenir el burnout o per a quan la persona torni després del burnout” transmet González.

Detectar els senyals

Marta Farré comunica que hem de tenir com una espècie de semàfor imaginari. Saber on estem bé (verd), on estem al límit (groc) i quan ja no podem més (vermell). És important prendre inicialment petits canvis, decisions que puguin ser més immediates i crear en el meu espai de feina els meus micro moments de descans.

Algun exemple pràctic podria ser: Quan m’aixeco al lavabo, mirar la finestra, apagar una estona les notificacions i concentrar-me en el que estic fent, caminar una mica, canviar de pantalla; accions que connecten la meva atenció.

El més important és saber que estar en un punt de burnout no és una debilitat, sinó una alerta. ”Al cap i a la fi, és una cosa molt normal. Escollim a una edat molt primerenca el que volem fer, però sempre podem canviar. Això sí, hem d’aconseguir que el canvi no generi més angoixa. La societat ens enganxa en una dinàmica amb responsabilitats que ens és més complicat, però no impossible”.