Per què sentim un formigueig quan tenim una extremitat "adormida"?

Estem veient una pel·lícula en el sofà i de sobte notem que tenim una extremitat "adormida", la movem i notem un formigueig, com si fossin burxades Per què? Es denomina parestèsia i es deu al fet que una vegada que s'ha descomprimit el nervi en canviar de postura, comença a emetre senyals provocant aquesta sensació.

L'endormiscament d'una extremitat pot notar-se com un entumiment, pèrdua de sensibilitat o formigueig, afirma el responsable del grup d'Aparell Locomotor de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), Carlos Bastida, qui subratlla que la causa més comuna és la comprensió o irritació d'un nervi.

"Quan, per exemple, encreuem les cames durant molt de temps, estem comprimint els nervis i aquests deixen de transmetre adequadament els senyals; si disminueix el reg sanguini fa que el nervi funcioni pitjor; quan s'alteren els senyals nerviosos, la informació que rep el cervell està distorsionada i provoca formigueig, entumiment o sensacions rares com a pèrdua de sensibilitat", afirma Bastida.

El nervi adormit

En realitat l'extremitat no està adormida, són els nervis d'aquesta zona en qüestió els que ho estan, de manera que s'interromp la comunicació entre aquests i el cervell.

"Provoquem una compressió nerviosa en mantenir una postura forçada, i també comprimim els vasos sanguinis de la zona que ja no aporten oxigen a aquests nervis, que llavors deixen de funcionar provocant que deixem de sentir aquesta zona, o la notem com a pesada, temporalment", abunda el metge.

En canviar de posició, "alliberem" aquests nervis de la pressió que tenien, de manera que comencen a activar-se i emeten senyals "desordenadament", que el cervell interpreta com a formiguejos o burxades, són les denominades parestèsies.

En concret, agrega Bastida, quan el nervi recupera el reg sanguini, hi ha una reactivació neuronal "brusca", que envia "milers de senyals diversos» al cervell al mateix temps: de calor, tacte i pressió".

El cervell no sap com interpretar-les i tradueix el missatge com a burxades, corrents elèctrics o formiguejos.

"A mesura que el nervi es va estabilitzant, va desapareixent el formigueig i es recupera la sensibilitat total i normal", assegura el metge de la SEMG.

"Paràlisi del dissabte nit"

L'habitual és que tot torni a la normalitat, encara que si estem molt temps amb aquesta postura que provoca que l'extremitat estigui adormida, pot arribar a causar mal real, en faltar oxigen i nutrients al nervi.

"Per exemple, quan un es queda adormit en una mala postura o per efectes d'un sedant, pot arribar a produir-se el que es coneix com a “paràlisi del dissabte nit”, en afectar-se el nervi radial del braç, que pot causar feblesa o incapacitat per a moure la mà durant diversos dies", afirma.

La compressió per una mala postura durant molt de temps, com quan fem un viatge llarg, pot arribar a afectar la circulació perquè s'estanca la sang en les venes. Aquesta situació en casos extrems pot donar lloc a un coàgul, que al seu torn pot causar una trombosi venosa.

Alguns consells

Per a evitar aquesta sensació d'extremitat adormida, Bastida aconsella canviar de postura cada cert temps, com cada mitja hora.

Cal evitar aportar pes sobre les articulacions durant molt de temps i cal fer estiraments o petits moviments.

«I, per descomptat, tenir i mantenir bons hàbits posturals en dormir, o quan estem asseguts», destaca.

Senyals d'alarma

Hi ha uns certs senyals d'alarma que hem de tenir compte, segons adverteix Bastida:

• Si l'articulació està adormida, canviem de postura, però passats uns minuts no vam recuperar la mobilitat normal.
• Si notem pèrdua de força en l'extremitat.
• Quan la zona està freda o canvia de color -pàl·lida o blavosa-.
• Si el formigueig no desapareix i perdura durant diverses hores o dies.

Quan consultar al metge?

Si l'endormiscament de l'extremitat ocorre amb freqüència és aconsellable consultar al metge. També si dura molt, afecta sempre a la mateixa zona o causa dolor, pèrdua de força o feblesa.

«Podria ser per causa d'una compressió nerviosa crònica, per una hèrnia discal en la columna, o fins i tot per patologies metabòliques -diabetis o falta de vitamines, com la B12-, malalties neurològiques, o trastorns circulatoris», especifica el metge de la SEMG.