Alguna cosa que potser no saps de la infecció d'orina

Una infecció d'orina (infecció del tracte urinari ITU) es pot donar per múltiples factors. L'edat, el gènere i possibles comorbiditats associades poden tenir a veure amb el seu origen. Tal com descriu l'especialista en urologia de Clínica Corachan, el Dr. Danilo Rodríguez López, “les causes més freqüents de la infecció d'orina són: el sexe femení, els canvis postmenopàusics i l'edat avançada (població major de 80 anys), així com anomalies anatòmiques o funcionals del tracte urinari (hiperplàsia prostàtica benigna, prolapse d'òrgans pelvians, bufeta neurógena). També poden causar-la l'ús de catèters urinaris permanents i la diabetis mellitus. I, finalment, les pacients immunocompromeses embarassades són propicis a sofrir infecció d'orina”.

El sexe femení és el factor de risc més important, amb una incidència anual autoreportada de l'11% en dones i el 3% en homes. “Fins a dues infeccions urinàries a l'any en la dona es considera normal”, segons exposa el Dr. Rodríguez López.

L'especialista assenyala, entre altres dels orígens multifactorials de la infecció d'orina, els hàbits higiènics i tenir la uretra de longitud més curta. I, com la proximitat de l'introit vaginal i la proximitat a l'anus faciliten la colonització bacteriana ascendent des de l'intestí, els hàbits sexuals també juguen un rol a considerar en la infecció d'orina.

En el cas dels canvis postmenopàusics, és la deficiència d'estrògens la que altera la flora vaginal i redueix les defenses de l'uroteli uretral.

En nens i adolescents, encara que també poden tenir infecció d'orina, aquesta patologia és molt menys freqüent que en la població adulta. Entre un 1 i un 8% dels casos, usualment, poden estar vinculats a anomalies congènites del ronyó i del tracte urinari, el reflux vesicoureteral, variants anatòmiques, el sobrepès o l'obesitat, la poca ingesta hídrica i el restrenyiment.

Símptomes de la infecció d'orina

“Els símptomes que es presentin en una infecció d'orina dependran de la localització d'aquesta, que pot afectar el tracte urinari inferior (bufeta) o al superior (ronyons)”, assenyala l'especialista de Clínica Corachan. No obstant això -puntualitza- “el més comú és que se senti ardor o dolor en orinar (disúria), una freqüència urinària augmentada, una necessitat imperiosa d'orinar (urgència miccional), dolor suprapúbic o aparegui sang en l'orina (hematúria)”.

Ocasionalment, o en cas d'afectació renal, l'uròleg afegeix que, a més, pot haver-hi febre (temperatura superior a 38,5 °C), calfreds, dolor en el flanc o sensibilitat en l'angle costovertebral, nàusees o vòmits.

La incidència de la infecció d'orina és significativament superior en persones majors, especialment a partir dels 65 anys, amb un increment progressiu a mesura que augmenta l'edat. Això és així degut als canvis propis de l'edat, que comporta: declivi de la immunitat cel·lular, alteracions de les defenses vesicals per uropatia obstructiva (hiperplàsia prostàtica benigna), disfunció vesical neurogènica (diabetis mellitus, malalties degeneratives), major receptivitat bacteriana de les cèl·lules uroepitelials, major risc de contaminació per incontinència fecal i urinària, major freqüència en instrumentació uretral i cateterització, així com disminució de factors antibacterians prostàtics i vaginals associats amb canvis hormonals (especialment falta d'estrògens).

Com prevenir les infeccions d'orina

Posar l'accent en els hàbits higiènics, efectuant una adequada neteja dels genitals, augmentar la ingesta de líquid, realitzar miccions freqüents, corregir el restrenyiment i modificar mètodes anticonceptius (evitar diafragma i espermicides) són mesures que ajuden a prevenir la infecció d'orina.

Per a curar-la, si no s'ha pogut evitar, el tractament comporta la prescripció d'“un antibiòtic específic per a atacar al bacteri que causa la infecció, segons el resultat de l'antibiograma en l'urinocultiu”, explica el Dr. Rodríguez López. Encara que -afegeix- “en la pràctica diària general (metge de família, urgències), s'indica tractament empíric amb un antibiòtic d'espectre estès general per a infeccions del tracte urinari (ITU)”.

Si una infecció d'orina no es tracta, aquesta podria progressar a infeccions greus, com la infecció de ronyons (pielonefritis), provocant un mal renal permanent. També podria donar lloc a una sèpsia d'origen urinari, i en casos extrems, fins i tot, causar la mort.

Encara que en un sentit clàssic de transmissió genètica com a tal, l'especialista de Clínica Corachan afirma que la infecció d'orina no és una patologia hereditària, sí que “existeixen recerques que teoritzen sobre una predisposició genètica complexa (polimorfismes genètics), que estan en estudi”.

Infecció repetitiva

El fet que una persona present infeccions d'orina de manera repetitiva pot indicar que existeix un factor patològic en el pacient, ja que les infeccions urinàries són la conseqüència, i no la causa de la malaltia. En aquests casos -indica el Dr. Rodríguez López- “el primer és estudiar al pacient amb el seu historial clínic, realitzant un examen físic, analítica sanguínia i d'orina, urinocultiu i estudis d'imatges (ecografia o TAC)”.

En cas de repetició recurrent, es prescriu el mateix tractament, tractant d'optimitzar els factors naturals de protecció contra les ITUs. En la dona, es posa l'accent en els hàbits higiènics, així com en el consum de productes de nabiu vermell americà, ja que s'ha vist que redueixen el risc de ITUs un 30%. També es recomana l'ús d'estrògens per via vaginal (D-Mannosa), i es considera també la quimioprofilaxi prolongada i dosis diàries d'antibiòtic a baixes dosis.

Igualment, s'indiquen vacunes per a prevenir la ITU, processades mitjançant cultiu de la mateixa mostra d'orina del pacient.

I, en el cas dels homes, també es posa l'accent en els hàbits higiènics. En aquest cas, cal descartar problemes obstructius en la via urinària i valorar l'ús de quimioprofilaxi prolongada o de vacunes contra la ITU.

Entre la infecció d'orina i els càlculs en el ronyó existeix una relació directa, ja que les ITUs poden causar la formació d'uns certs tipus de càlculs, i els càlculs renals augmenten significativament el risc de desenvolupar ITU fins a sis vegades més.

Segons les dades d'atenció primària, a Catalunya entre el 2012 i el 2021, 962,998 dones van tenir almenys un episodi de ITU. Entre elles, la cistitis va ser la infecció més freqüent i, en total, les ITU recurrents van representar el 3.7% de la mostra. El tractament més utilitzat per a la cistitis és la fosfomicina, d'acord amb les guies clíniques locals.

La prevalença acumulada al llarg de la vida indica que 1 de cada 2 dones experimentarà almenys una ITU durant la seva vida, i que 1 de cada 3 dones haurà tingut almenys un episodi de ITU que requereixi antibiòtics abans dels 24 anys. Als 32 anys, el 50% de les dones reporta haver tingut almenys una ITU.