Fernando Esperón, professor de Veterinària expert en hantavirus: «No s’ha d’entrar en pànic, el contagi entre humans és gairebé nul»

El presumpte focus d’hantavirus, que ja ha causat tres morts en un creuer que va salpar d’Ushuaia (Argentina) –i en el qual viatgen almenys 14 espanyols (13 passatgers i un tripulant)– presenta un risc baix de propagació, segons Hans Henri P. Kluge, director regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa. En la mateixa línia es pronuncia, en una estrevista amb EL PERIÓDICO, Fernando Esperón, professor titular de Veterinària, coinvestigador principal del Grup d’Investigació en Biociències i Salut Global de la Universitat Europea. «Es tracta d’un virus que fa molt temps que està en la població, no és res nou». La principal hipòtesi dels experts és que els afectats van poder contagiar-se a terra.

L’hantavirus és una malaltia que sol transmetre’s per contacte amb orina o excrements de rosegadors infectats, tot i que en casos poc freqüents pot propagar-se entre persones i derivar en malalties respiratòries greus. Es tracta d’un tipus de virus que es coneix des de la dècada del 1980. L’OMS, per la seva banda, ha informat d’un esdeveniment de salut pública que involucra un creuer que navega a l’oceà Atlàntic. Fins ara, s’ha confirmat en laboratori un cas d’infecció per hantavirus i, de moment, hi ha cinc casos sospitososmés.

«Greu situació mèdica»

D’aquests sis individus, tres han mort i un quart es troba en cures intensives a Johannesburg (Sud-àfrica). A més, dos membres de la tripulació requereixen atenció mèdica urgent. Segons ha confirmat en un comunicat l’empresa neerlandesa Oceanwide Expedition, actualment estan gestionant «una greu situació mèdica» a bord del vaixell MV Hondius , ubicat davant la costa de Cap Verd.

«No s’ha d’entrar en pànic en absolut. És un virus que es contagia poc i mata poc», diu el professor universitari

A falta de conèixer més detalls, Esperón aclareix que no es tracta d’un virus que es transmeti entre persones. «El risc de salt de rosegadors a humans és baixíssim i la probabilitat de contagi entre humans és gairebé nul·la. No s’ha d’entrar en pànic en absolut. És un virus que es contagia poc i mata poc. Epidemiològicament, aquest cas no implica res més que una notificació i és molt esporàdic. Mira la quantitat de rosegadors que hi ha i, tanmateix, els pocs casos que se’n senten d’aquest virus en humans. No hi ha brots d’hantavirus. No és tan freqüent. Si jo mateix hagués estat en aquest creuer, amb els coneixements que tinc, no tindria cap por», assenyala el professor de la Universitat Europea.

Una zoonosis

L’hantavirus és una zoonosis –malaltia infecciosa que ha passat d’un animal a humans– poc freqüent. Circula de manera habitual en ratolins (i talpons i animals similars; són el seu reservori natural) i pot infectar els humans quan s’inhalen partícules (habitualment pols) contaminades amb les seves orines o femtes, afegeix l’epidemiòleg Salvador Peiró.

Els hantavirus «es coneixen des dels anys 50, crec que des de la Guerra de Corea, i es van identificar als anys 70», explica l’epidemiòleg Salvador Peiró

Investigador a l’Àrea d’Investigació en Serveis de Salut i Farmacoepidemiologia de la Fundació per al foment de la investigació sanitària i biomèdica del País Valencià (FISABIO) i director de ‘Gaceta Sanitària’, revista de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), Peiró –en una reacció que recull Science Media Centre (SMC) Espanya– coincideix que els hantavirus no són un virus nou.

‘Puumala virus’

«Es coneixen des dels anys 50, crec que des de la guerra de Corea, i es van identificar als anys 70», explica. A Europa, indica Fernando Esperón, el més freqüent és el ‘Puumala virus’, un hantavirus que sol provocar quadros amb febre i afectació renal, rarament greus i que, en molts casos, passen desapercebuts.

«Produeix una síndrome que es diu renal hemorràgic i té una taxa de mortalitat en humans inferior a l’1%». Se sap que el seu principal portador és una espècie de talpons, talpó vermell. Per fer-se una idea de l’impacte real a Espanya, s’han reportat menys de 20 casos en els últims 10 anys», abunda Esperón.

Més agressiva

A Sud-amèrica, la variant és més agressiva i provoca una síndrome cardiopulmonar amb insuficiència respiratòria ràpida, hemorràgies i una mortalitat significativa. El professor de la Universitat Europea al·ludeix a la variant Andes, principal causa de la síndrome pulmonar per hantavirus (SPH) al continent, transmès pel ratolí col·largo (Oligoryzomys longicaudatus).

A diferència d’altres hantavirus, la variant Andes ha demostrat capacitat de contagi entre humans. Esperón apunta que, tot i així, aquest contagi és «molt limitat. Hi ha d’haver un contacte molt estret i la probabilitat de transmissió és molt baixa».

Un brot cridaner

El brot en el creuer és cridaner pel context (amb diversos casos, apunta Peiró) i per la gravetat. Fa pensar en una font d’exposició comuna: bé abans de pujar al barco (l’hantavirus tarda 2-4 setmanes entre contagi i símptomes) o bé en algun espai del barco contaminat per excrements de ratolins.  

«El que caldrà fer, que encara no hi ha dades, seria tipificar el virus, saber quina és la variant. I en funció d’això, actuar; intentar veure on s’ha pogut contagiar aquesta persona. Des de la meva perspectiva, amb les dades que de moment hi ha disponibles, no crec que hagi sigut en el mateix creuer», afegeix Fernando Esperón.

«El meu punt de vista subjectiu és que el pacient s’ha contagiat abans: l’ha estat covant i ha desenvolupat la malaltia en el creuer. O que les tres persones (pels morts) tinguessin el mateix origen. No tinc la informació de si tenen algun grau de parentiu o no però, en el cas que el tinguin, probablement es van contagiar abans del creuer. Perquè van estar convivint en una àrea o en unes habitacions on hi hagués hagut una exposició a pols amb abundants rosegadors», afegeix el professor.

«Aquestes partícules en suspensió que queden de rosegadors infectats és la principal causa de contagi en el dia d’avui, del que es coneix. Que s’hagin contagiat entre si, podria ser a causa de la variant Andes, però no és gens freqüent realment», afegeix. És important, conclouen els experts, recalcar que no hi ha cap risc general per a la població dels llocs on arribi el vaixell. Els passatgers hauran de ser controlats durant el temps en què puguin desenvolupar símptomes (no per si contagien, sinó per si emmalalteixen) i el vaixell haurà de ser netejat i desratitzat.