Disponible a Espanya una nova quimioteràpia per al tractament de tumors neuroendocrins pancreàtics

La Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM) del Ministeri de Sanitat ha aprovat el finançament i preu de Zanosar (estretzocina). El fàrmac, explica la farmacèutica ESTEVE, està indicat per al tractament sistèmic d’adults amb tumors neuroendocrins pancreàtics ben diferenciats G1–G2 –classificacions utilitzades per descriure la gravetat i diferenciació dels tumors– inoperables, avançats o metastàtics, progressius i/o simptomàtics, en combinació amb 5‐fluoruracil.

Els tumors G1 són els més diferenciats i amb creixement més lent, mentre que els G2 són tumors de més gravetat, menys diferenciats, de creixement més ràpid i amb més capacitat de produir metàstasi, detallen des de la farmacèutica.

Els tumors neuroendocrins són poc freqüents, amb una incidència aproximada de 7-10 casos per 100.000 habitants i una prevalença creixent a Espanya. D’aquests, s’estima que els que tenen afectació pancreàtica són aproximadament el 6%, i representa uns 230 casos a l’any.

Base de dades

El registre nacional RGETNE (base de dades unificada de tumors neuroendocrins i endocrins del Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins –GETNE–) supera els 6.376 casos acumulats, cosa que remarca «la necessitat d’opcions actives amb potencial de reducció tumoral», indica la companyia farmacèutica.

«L’aprovació d’aquest tractament permet oferir una quimioteràpia en tumors neuroendocrins pancreàtics; una nova alternativa per als pacients, després de diverses dècades sense disponibilitat d’un fàrmac a Espanya», comenta el doctor Jaume Capdevila, oncòleg del VHIO-Vall d’Hebron Institute of Oncology (Barcelona) i president del GETNE (Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins).

Un grup heterogeni

Els tumors neuroendocrins són un grup heterogeni de neoplàsies de tipus epitelial –creixements anormals de cèl·lules que s’originen en el teixit epitelial, que revesteix la superfície del cos (pell), les cavitats internes i forma glàndules– amb una diferenciació predominantment neuroendocrina, per això tenen algunes característiques de les neurones però també algunes de les cèl·lules endocrines, detallen els especialistes.

Poden causar una sèrie de problemes a causa de la producció de neuropèptids i hormones (com la insulina o la serotonina) que controlen diferents processos biològics i que, al produir-se en excés, donaran símptomes (per exemple, si produeixen insulina produiran baixades de glucosa). També donen símptomes al créixer el tumor o les seves metàstasis, per exemple, augmenten les transaminases i es podria produir icterícia si apareix metàstasi al fetge.

De tota manera, abunden els especialistes, en la majoria dels casos, tarden molt a donar símptomes clars. A més, és generalment de creixement lent. Tot això fa que tardi temps a diagnosticar-se, fins a cinc anys, al ser un tumor relativament estrany.