Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia

Recopilar les dades mèdiques de la població general per estudiar quin és el comportament d’aquelles persones que acaben desenvolupant alzheimer. Aquest és el nou predictor de la malaltia en què està treballant ja el Barcelona Beta Brain Research Center, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. "Les dades mèdiques ja existeixen i són una font d’informació. A mi m’interessa molt el tema de la predicció primària en la població general. Mirant les dades que deixem quan passem pel sistema de salut, és a dir, quin és el patró d’ús del sistema que tenim, podríem tenir el diagnòstic d’una malaltia, en aquest cas, l’alzheimer", explica a EL PERIÓDICO Joaquín Dopazo, investigador en ciència de dades que actualment treballa al Barcelona Beta Brain Research Center. Dopazo ha estat un dels ponents aquest dimecres a la 14a Conferència Biennal Barcelona–Pittsburgh, organitzada per Ace Alzheimer Center Barcelona.

Segons Dopazo —que està especialitzat en biomedicina, bioinformàtica i intel·ligència artificial aplicada a la salut—, l’estudi dels patrons d’ús del sistema de salut podria fer "sospitar" als metges que algú acabarà desenvolupant alzheimer. "I això ens permetrà fer intervencions més ràpides. Aquests predictors s’estan desenvolupant ja de manera experimental en algunes malalties, com el càncer d’ovari", explica aquest investigador. "Si tu pots intervenir abans fins i tot que la malaltia comenci a manifestar-se, és menys intrusiu per al pacient, menys agressiu i més barat per al sistema de salut". Dopazo considera que aquest predictor de l’alzheimer és una cosa "viable", que "segurament es farà en els pròxims anys". "Crec que els predictors són el que més ajudarà en el camp de l’alzheimer", sosté.

Creu Dopazo que aquest predictor, que podria assenyalar les "sospites" d’alzheimer, podria servir de cribratge per saber després a qui fer anàlisis de sang per detectar biomarcadors d’aquesta demència. "És inviable fer biomarcadors a tota la població perquè és caríssim. Però es podrien fer a aquells pacients que tenen una sospita d’alzheimer", explica aquest científic, qui, encara que creu que la precisió d’aquest predictor que desenvoluparà al Barcelona Beta Brain Research Center no serà "enorme", sí que creu que serà una "precisió suficient" perquè l’eina sigui "cost-efectiva" i serveixi de filtratge de les persones a les quals després es podrà fer un biomarcador d’alzheimer a la sang.

Protecció de dades

¿I la protecció de dades? "Òbviament, tot això s’ha de fer de manera que es garanteixi la privacitat de les dades", reconeix Dopazo. L’Espai Europeu de Dades de Salut (EEDS), que s’implantarà d’aquí a poc, garantirà aquesta protecció de dades per "evitar que es perdin". A més, a Catalunya, l’estructura de l’agència de dades Aquas està feta per "analitzar les dades". La llei sí que permet estudiar les dades amb una finalitat de recerca. "Si s’han d’utilitzar dades de grans bases de dades, no es requereix un permís, sempre que ho hagi autoritzat abans un comitè ètic", precisa.

Però, a més, "hi ha una altra cosa" que es pot fer: "Utilitzar les diferents possibilitats que brinda la intel·ligència artificial", assenyala Dopazo. Segons ell, hi ha algoritmes d’IA que poden "mirar moltes dades, aprendre com és aquesta estructura de dades i generar dades sintètiques d’alta fidelitat, com si fossin les dades d’un pacient". "Això ens permetria generar pacients que no són pacients de veritat i, com que no pertanyen a cap pacient real, no estan protegits per la protecció de dades. Són dades generades per IA, molt realistes i sintètiques, que podrien utilitzar-se per fer investigacions", il·lustra aquest investigador.