Tens un bony, pròtesis mamàries o antecedents familiars? Quan el programa de mama no és el circuit correcte

El programa de detecció precoç del càncer de mama no està pensat per resoldre qualsevol situació relacionada amb el pit, sinó per cribrar dones sense símptomes dins d’una franja d’edat concreta. Això és essencial entendre-ho. Canal Salut adverteix que, independentment de l’edat i de si fa poc o molt que t’has fet una mamografia, si notes un bony, dolor, secreció, canvis a la pell o qualsevol altra anomalia, el que toca és contactar amb el metge d’atenció primària o el ginecòleg perquè valori el cas. Una dona amb símptomes no forma part de la població diana del programa de cribratge.

La mateixa idea s’aplica a les dones que ja han tingut un càncer de mama. En aquests casos, el seguiment no es fa a través del programa poblacional, sinó amb controls individualitzats fora del cribratge. La pàgina de preguntes freqüents és explícita: haver estat diagnosticada de la malaltia és un motiu d’exclusió del programa, encara que la pacient ja estigui donada d’alta. El seu control passa a dependre del circuit assistencial habitual.

En canvi, portar pròtesis mamàries no impedeix participar-hi. Canal Salut explica que la mamografia continua sent el procediment habitual per a la detecció precoç, tot i que en aquests casos presenta algunes particularitats. Les pròtesis poden dificultar la visualització d’una part del teixit mamari, per això es fa una tècnica adaptada, amb menys compressió i, si és possible, amb algunes projeccions addicionals. El risc de ruptura durant la prova és molt poc freqüent, però la recomanació és comunicar abans qualsevol canvi en la forma de la pròtesi, inflamació o dolor.

Pel que fa als antecedents familiars, no tots impliquen el mateix risc. La informació oficial recorda que només entre el 5% i el 10% dels càncers de mama tenen un component hereditari. El risc depèn del nombre de casos a la família i del grau de parentiu, i és el metge qui ha de valorar si la pacient pertany a un grup d’alt risc, risc moderat o risc estàndard. Si s’escau, la pot derivar a una Unitat de Consell Genètic en Càncer.

La conclusió pràctica és senzilla: la carta del programa és útil, però no substitueix una consulta mèdica quan hi ha símptomes, antecedents rellevants o un historial personal de malaltia. Saber quan seguir el circuit del cribratge i quan sortir-ne per anar a la via assistencial habitual és, probablement, una de les informacions més útils per a la ciutadania.