Les dones pateixen el 80% de les agressions als centres de salut, i dos terços dels atacants són homes

El director general de Professionals de la Salut de la Generalitat, Jordi Vilana González, obre i clou avui la Jornada Anual de l'Observatori per Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC), a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. En aquesta entrevista en detalla els objectius i avança dades exclusives, del conjunt del país i de la Catalunya central.

Quina és la utilitat de la Jornada de l'OSVASC? I quin és el missatge que volen transmetre als assistents?

Aquesta és una iniciativa impulsada per la Direcció General de Professionals de la Salut, del Departament de Salut, conjuntament amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i l'Institut Català de Salut (ICS), els sindicats i les patronals de les entitats públiques i privades, els col·legis professionals, els proveïdors, associacions ciutadanes, societats científiques i altres organitzacions que formen part del sistema sanitari. L'objectiu és explicar la feina que estem fent al Govern i transmetre que estem determinats a seguir fent tot el que sigui possible per evitar la violència que sofreixen els professionals de la salut als seus llocs de treball.

A més d'erradicar les amenaces, els insults i les agressions als centres sanitaris, aspiren a mantenir el personal amb talent en el sistema públic, en un context de forta pressió demogràfica, mobilitat professional i competència. Hi ha especificats de la Catalunya central en aquests dos terrenys?

L'OSVASC està orientat a facilitar que els professionals puguin exercir la seva professió en un entorn de respecte, tolerància i seguretat, i una línia molt clara és aquesta: evitar situacions de violència i millorar el benestar. Són elements imprescindibles perquè les plantilles se sentin a gust portant a terme la seva funció. I també perquè decideixin quin és el millor indret per desenvolupar-se professionalment i personalment. Fa temps que territoris com la Catalunya central avancen en aquests objectius, i els resultats són bons, perquè ha augmentat la seva capacitat d'atraure i mantenir professionals. 

Disposen de dades concretes del present i comparatives amb el passat?

Un dels primers objectius del OSVASC és Impulsar la creació del Registre de casos de violència als professionals del sistema de salut de Catalunya, el qual ha de permetre un major coneixement dels casos delictius violents als centres i serveis sanitaris. Ja comencem a tenir dades perquè cada vegada més els centres comuniquen les incidències que pateixen, tot i que cal seguir progressant en la cultura de la notificació. Les dades del 2025 mostren que les agressions afecten majoritàriament les dones, les quals representen el 78,18 % dels casos registrats. Des de l'òptica assistencial, l'atenció primària concentra la major part de les agressions (61,17 %), que va seguida de l'atenció hospitalària (29,42 %) i de les emergències extra hospitalàries (9,71 %). Les anomenades "agressions no físiques" constitueixen la gran majoria dels episodis registrats (89,37 %), enfront del 10,92 % d'atacs físics.

Quins són els espais més habituals de les agressions? Per què?

Les consultes (39,09 %), els punts d'admissió o informació (28,46 %), les hospitalitzacions (14,15 %) i les urgències (13,33 %). Les causes al·legades amb més freqüència estan vinculades a l'atenció percebuda per l'usuari (29,94 %), motius aliens a l'organització o l'assistència (25,80 %), peticions dels interessats (18,13 %) o el mateix acte sanitari o administratiu (17,67 %).

I els perfils dels autors?

Majoritàriament són els pacients (75,26 %), malgrat que hi ha igualment familiars o acompanyants (22,01 %). Hi predominen els homes (62,92 %) i hem detectat una proporció rellevant de reincidència (26,19 %).

Com ho solucionaran?

Cal que els professionals puguin practicar la seva tasca en un entorn de respecte, tolerància i seguretat. Entre altres elements que inclou el projecte de l'OSVASC, l'avantprojecte de llei en què s'està treballant ens ajudarà a establir un marc institucional clar que contribueixi a incrementar la qualitat en les relacions dels professionals de l'àmbit de la salut i els usuaris dels centres, un marc regit pels valors inherents al respecte, la confiança mútua i la tolerància zero a la violència ocupacional. Aquesta iniciativa legislativa ens ajudarà a garantir el normal funcionament dels centres, sense interferències en el servei; la continuïtat de l'assistència sanitària i els drets de la resta d'usuaris.

Els representants dels treballadors hi tenen una funció clau.

Sens dubte. De fet, els sindicats formen part del Comitè Permanent de l'OSVASC. Considero que la constitució d'aquest òrgan és un dels aspectes més rellevants de la iniciativa.

Hi ha carències normatives que calgui resoldre?

Si, per això, el Govern ha fet el primer pas per aprovar l'avantprojecte de llei del sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència que reben els professionals de la salut a la feina. Es tracta del desenvolupament d'una norma, autònoma pel que fa a les existents, que estableix un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional. El 24 de març se'n va aprovar la memòria preliminar.

Com s'ha arribat a aquest extrem?

L'arrel del problema rau en un deteriorament progressiu de la relació de confiança recíproca i el respecte que ha d'existir entre els usuaris i els professionals sanitaris. S'ha perdut o, si més no, s'ha relaxat el valor social que els pacients atorguen a les organitzacions sanitàries i la tasca dels professionals.

El seu enfocament és l'adequat?

A diferència del plantejament d'altres comunitats autònomes, com Navarra, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, València o Galícia, on s'ha optat per un règim sancionador, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya pensem que l'abordatge d'aquests conflictes ha de ser més ambiciós.

Subscriu-te per seguir llegint