Salut pràctica
Un resultat positiu a la prova de femta no vol dir que tinguis càncer: què significa i què passa ara
La sang detectada sovint prové de pòlips benignes, però la colonoscòpia és clau per aclarir-ne la causa i evitar riscos futurs

Un expert realitza una colonoscòpia / ALTHAIA
Pocs missatges generen tanta inquietud com rebre un resultat positiu en una prova de detecció de sang oculta en femta. Però el primer que cal retenir és que, segons la informació oficial de Canal Salut, la presència de sang a les deposicions no implica automàticament tenir càncer. De fet, la majoria de vegades aquesta sang prové de petites lesions anomenades pòlips, que es troben dins del budell gros. La major part d’aquests pòlips són benignes, encara que alguns poden evolucionar amb el temps si no es detecten i s’extreuen.
Per això, quan la prova dona positiu, el pas següent acostuma a ser una colonoscòpia. Aquesta exploració permet veure directament l’interior del budell gruixut, identificar l’origen concret del sagnat i, si cal, extirpar els pòlips que s’hi detectin. Canal Salut la defineix com el procediment més efectiu per diagnosticar la causa concreta de la sang detectada en aquesta fase del cribratge. És a dir: el resultat positiu no és el diagnòstic final, sinó el senyal que cal estudiar millor què està passant.
El missatge important per a la ciutadania és que el programa està pensat precisament per actuar abans que apareguin problemes més greus. Si la colonoscòpia localitza pòlips, aquests es poden extirpar durant la mateixa intervenció i després s’analitzen. I si les proves indiquen finalment la presència d’un càncer, el sistema sanitari públic ofereix atenció especialitzada al més aviat possible. Canal Salut recorda, a més, que la detecció precoç augmenta les possibilitats de curació, que és el gran objectiu de tot el programa.
També és útil entendre el revers d’aquesta situació. Quan la prova de sang en femta és negativa, és a dir, quan no hi ha indicis de sang, és poc probable que la persona tingui un càncer de còlon. Això no equival a risc zero, però sí que és el motiu pel qual el programa torna a convidar a repetir la prova al cap de dos anys, sempre que la persona continuï dins la franja d’edat prevista.
Dit d’una altra manera: un positiu no és una sentència, i un negatiu tampoc no autoritza a desentendre’s del cribratge. El programa funciona perquè repeteix les proves amb periodicitat i perquè activa una colonoscòpia quan cal confirmar què hi ha darrere d’un possible senyal d’alerta. Aquesta és la lògica del cribratge: detectar de manera precoç allò que encara pot tractar-se o fins i tot evitar-se.
- Detenen dues persones relacionades amb la mort de Gabriel Morales, trobat al pantà de la Baells
- Ni dret ni ADE: aquestes són les carreres amb més feina a Espanya quatre anys després de graduar-se
- Un cantant de Berga a la Sagrada Família: 'Ens van treure i engabiar perquè no cantéssim els Segadors
- La no sortida de Diego Ocampo del Kids&Us Manresa cap a Tenerife
- L’abat de Montserrat, Manel Gasch: «És un dels pelegrinatges més importants de la nostra història»
- Una persona ferida després d'una baralla a la Baixada de la Seu de Manresa, amb llançament de torreta inclosa
- Sor Lucía Caram després de saludar Lleó XIV: 'He vist un Papa molt preocupat per la pau
- Una vuitantena d'escoles i instituts de la Catalunya central han aprovat no fer sortides i colònies