La sexòloga, Eva Garriga: “Quan enfoquem tanta energia a com em mostro físicament complica connectar amb el desig”

El procés d’adaptació a un canvi físic que ve definit per una malaltia, tractament o moment vital, pot produir transformacions en la vida sexual de la persona. En la majoria dels casos, aquesta pèrdua del desig és causada pels efectes dels tractaments i per factors emocionals com l’ansietat, l’estrès, la percepció de la imatge d’un mateix, la tristesa o fins i tot la relació amb la parella.

La psicòloga i sexòloga de Manresa, Eva Garriga, comenta que «les persones que no se senten còmodes amb el seu cos poden demostrar molt malestar a l’hora de compartir aquesta part amb altres. L’autoobservació constant de com està el meu cos, fa que enfoquem tanta energia a com em mostro que complica connectar-se amb el desig».

L’experta explica que després de passar per una amputació, càncer o moment vital com la menopausa o postpart es pot sentir una transformació en la vivència sexual. Aleshores, la persona ha d’intentar no veure-ho com una pèrdua, sinó com una ressignificació.

«Ressignificar implica donar-li un nou sentit, veure la sexualitat d’una altra manera i ampliar el seu significat» defineix Garriga i afegeix que «tenim una visió molt atlètica de les relacions sexuals, es vegi de la manera que es vegi la sexualitat per cadascú, és vàlida».

No sentir desig pot crear sentiments de frustració i culpa. Quan és donada una situació com aquesta la sexòloga comunica «la manera d’expressar afecta en la parella no es basa tot en la intimitat sexual. Aquesta és una visió centrada en els genitals quan la relació sexual no és només el coit». Abraçades, carícies sensuals, petons; tot són formes vàlides de mostrar intimitat.

Com es tracta a la consulta

«Intentar no pensar en una cosa és molt complicat, en comptes d’intentar evitar el canvi del meu cos, el que faria falta és una acceptació» diu Garriga.

La psicoeducació és la primera eina que utilitza l’experta en les consultes. Les teràpies pel que respecta a la sexualitat segueixen l’esquema epitex (educació, permís, intervenció específica i teràpia sexual) que són els diferents enfocaments que es poden fer en un pacient. El procés d’adaptació requereix temps, ja que el cos en la majoria dels casos no tornarà a ser com abans, però «això no ha de ser una cosa terrible, segons avanci el temps la idea és reconciliar-nos amb el cos» constata l’experta.

Què pot fer la parella?

La sexòloga comunica que en aquests casos s’han de treballar molt les expectatives, tant de la persona que ha patit el canvi com les de la que està al costat. La idea què passaria si la sexualitat no torna a ser com abans «les expectatives poden arribar a ser un factor de pressió i malestar».

Continua narrant que «tenim molt interioritzat que desig sexual és igual a salut i que l’absència de desig és igual a l’absència de bon estat de salut, quan la sexualitat canvia molt al llarg de la vida».

La pèrdua de desig per canvi corporal no significa el final de la vida sexual, caldrà desenvolupar altres formes de relacions i un cert temps d’adaptació. Crear un nou espai íntim reestructurant el que teníem entès com a sexualitat i ampliar la definició.