La forma com mengem parla de com vivim

Mai havíem tingut tanta informació sobre nutrició, tants llibres, pòdcasts, dietes i professionals parlant de salut. I, alhora, les dades mostren una realitat contradictòria: més de la meitat de la població adulta a Espanya intenta controlar el que menja, fa dieta o vol perdre pes i, tot i això, més del 40% pateix un excés de pes, i les dades van en augment.

En les últimes dècades no només ha canviat el que mengem. També ha canviat el ritme de vida, el descans, l’activitat física, l’estrès, la relació amb el temps i, fins i tot, la manera com ens asseiem a taula. Tot això afecta la manera com el nostre cos funciona i respon. La salut està condicionada per molts factors; el que mengem importa, però també com interfereix la nostra forma de viure.

Precisament per aquest motiu, en qüestió de menjar, val la pena mirar més enllà dels aliments. Hem canviat tant la manera de viure que fins i tot hem transformat la manera de menjar. Hi ha una pregunta a la qual dediquem poca atenció: com estem menjant?

Avui moltes persones dinen davant de l’ordinador, sopen mirant una sèrie o mengen mentre contesten missatges o correus. És habitual veure nens menjant amb una tauleta o grups de joves asseguts junts sense pràcticament parlar entre ells. Mengem de pressa, distrets i sovint gairebé sense registrar què està passant al nostre cos. Acabem un plat sense recordar-ne gairebé el gust, sense notar clarament quan tenim gana o quan ja estem saciats.

I un mateix àpat no té el mateix impacte quan el mengem en calma que quan el mengem en estat d’alerta.

Quan mengem amb presses o tensió és més fàcil menjar més ràpidament, mastegar menys, notar pitjor els senyals corporals o continuar menjant simplement perquè el cap va accelerat. Per a moltes persones, l’estrès no ve només del ritme de vida. També prové de la preocupació constant per menjar bé, controlar el pes o intentar fer-ho perfectament. El menjar deixa de ser una necessitat per convertir-se en un objectiu més.

Cada vegada coneixem millor l’impacte d’aquest estrès sostingut. Diversos estudis relacionen els àpats ràpids i sota estrès amb una pitjor regulació dels mecanismes de sacietat, més malestar digestiu i més dificultat per registrar els senyals corporals. A llarg termini, aquests desajustos poden influir tant en la relació amb el menjar com en la dificultat per regular el pes corporal. Quan mengem amb més calma és més fàcil detectar quan tenim gana, quan estem satisfets i gaudir més del menjar.

Aquests factors ens ajuden a entendre que cuidar la salut és més complex que comptar calories o seguir normes i propostes alimentàries. Potser estem intentant resoldre una part del problema mirant només els aliments, mentre deixem fora la manera com vivim i mengem.

Vivim hiperconnectats, accelerats i amb la sensació constant que no arribem a tot. I aquesta manera de viure també s’asseu a taula amb nosaltres.

Potser per això cuidar l’alimentació no és només revisar què posem al plat, sinó també recuperar espais reals de pausa. Tornar a menjar amb una mica més de temps, menys soroll i més atenció al que està passant mentre mengem. Perquè menjar no és només ingerir aliments. També és la manera com ens relacionem amb el temps, amb nosaltres i amb la vida que portem. El que és clar és que a través de la manera com mengem avui podem entendre moltes més coses sobre la nostra vida de les que imaginem.