Com comprendre la depressió i què podem fer per acompanyar a qui la pateix

La depressió no ha de ser percebuda com un tret de debilitat o actitud. La Lídia Vila, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de la Fundació Althaia, explica que a la pràctica clínica han rebut persones que pateixen un trastorn depressiu i que no s’han sentit compreses per l’entorn. Comentaris com “la depressió no existeix, és un tema d’actitud” o “el que has de fer és sortir i posar-te a fer coses i veuràs com et passa” poder repercutir negativament en la persona tot i no ser fets amb mal intenció.

El trastorn d’estat d’ànim es caracteritza per diferents símptomes que varien segons el tipus de depressió. No és simplement estar trist, sinó que la persona que ho pateix l’afecte de la següent manera: Estat d’ànim deprimit, pèrdua d’interès o de plaer per activitats que abans agradaven, alteracions del son o la gana, cansament o maca d’energia, agitació o alentiment, dificultats de concentració, atenció o memòria, pensaments negatius sobre un mateix, el món o el futur, baixa autoestima o sentiments d’inutilitat, culpa o desesperança, entre d’altres.

És a dir, la depressió repercuteix en l’estat d’ànim, el cos, el pensament i la conducta. Tot plegat té un impacte important en el dia a dia de la persona i pot limitar el seu funcionament habitual en diferents àmbits: acadèmic, laboral, familiar o social.

Per què apareix la depressió?

L'experta de la Fundació Althaia ho remarca primer de tot, que cal tenir en compte que la persona no és culpable de patir una depressió. Tampoc és una qüestió de tenir una personalitat dèbil, exagerar o no saber afrontar els problemes quotidians.

En cada individu és diferent. Hi ha factors que poden fer a algú més vulnerable a desenvolupar-la, com un desequilibri en els neurotransmissors cerebrals o determinades experiències viscudes en el passat, entre altres. També es pot desencadenar l’aparició si hi ha un estrès laboral sostingut, una pèrdua o altres situacions que sobrepassen la capacitat d’adaptació de la persona. Però, en altres casos no té per què haver-hi un factor clar, algunes persones expressen “no sé per què estic així si ho tinc tot”.

Com acompanyar a algú amb depressió?

Primer de tot, Vila expressa que és molt important recordar que no s’ha de culpar, jutjar ni minimitzar el patiment. És positiu animar a qui es troba en aquesta situació a què recuperi progressivament activitats quotidianes, escoltar, comprendre les dificultats i estar present amb amabilitat, afecte i compassió.

Algun exemple de comentaris positius serien: “entenc que t’està costant molt fer el dinar i, al mateix temps, potser fer-lo et pot ajudar a sentir-te millor. Si vols, ho podem fer conjuntament”.

El que per a una persona sense depressió pot resultar senzill, per a una persona amb depressió pot ser molt difícil.

Informació extreta del blog d’Althaia.