L’exposició a la calor i al fred a l’inici de l’embaràs s’associa amb diferències en la mida fetal a les 12 setmanes

L’exposició moderada al fred i a la calor durantles primeres etapes de l’embaràs podria afectar el desenvolupament fetal a partir del primer trimestre, segons un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. Els resultats, basats en dues cohorts de naixement neerlandeses i publicats a l’‘International Journal of Epidemiology’, indiquen que el desenvolupament gestacional primerenc pot ser sensible a la temperatura ambiental, amb possibles implicacions per als resultats del naixement i la salut a llarg termini en un context de canvi climàtic.

Estudis previs ja havien relacionat l’exposició a temperatures altes o baixes durant l’embaràs amb un risc més gran de complicacions i resultats adversos en el naixement. No obstant, expliquen els investigadors, encara no està clar si la temperatura ambiental influeix en el desenvolupament durant les fases més primerenques de la gestació.

El primer trimestre és un període crític. Durant aquesta etapa comencen a formar-se els òrgans del nadó i la placenta. Segons s’explica, alteracions en aquest moment s’han associat prèviament amb resultats adversos al naixement i amb malalties cardiovasculars i respiratòries més endavant en la infància.

Temperatures mitjanes

«Per avaluar l’associació entre l’exposició a la temperatura ambiental i el desenvolupament embrionari i fetal primerenc, vam analitzar dades d’una cohort de naixement neerlandesa, l’estudi Generation R Next (2017-2021), i vam replicar les troballes en una cohort independent establerta 15 anys abans, l’estudi Generation R (2002-2006)», explica Esmée Essers, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’equip investigador va estimar les temperatures mitjanes setmanals des de l’inici de l’embaràs i va utilitzar ecografies fetes al voltant de les setmanes 8, 10 i 12 per mesurar la longitud craniocaudal, un indicador estàndard del creixement embrionari i fetal primerenc.

Inferior mida fetal

L’exposició tant a temperatures ambientals més fredes com més càlides durant el primer trimestre es va associar amb una inferior longitud craniocaudal a les 12 setmanes de gestació en la cohort Generation R Next. L’associació entre temperatures més fredes i una inferior longitud craniocaudal a les 12 setmanes també es va observar en la cohort independent, malgrat les diferències en els patrons de temperatura entre els dos períodes d’estudi.

El moment de l’exposició semblava diferir entre la calor i el fred. L’exposició a temperatures més altes va mostrar associacions més fortes durant les primeres etapes de l’embaràs, especialment entre les setmanes 1 i 6. No obstant, l’exposició a temperatures més baixes es va associar amb la longitud craniocaudal durant un període més prolongat, entre les setmanes 1 i 11. En els dos casos, no es van detectar associacions en les ecografies fetes prèviament, a les 8 o 10 setmanes.

Exposició a la temperatura

A les 12 setmanes de gestació, l’exposició tant a temperatures més fredes com més càlides es va associar amb una longitud craniocaudal aproximadament entre 7 i 8 mil·límetres inferior a l’esperada per a aquesta etapa del desenvolupament. L’equip investigador també va observar diferències entre les dues cohorts quant al moment en què l’exposició a la temperatura semblava tenir les associacions més fortes i en relació amb la magnitud dels efectes observats.

«Aquestes diferències podrien estar relacionades amb canvis en les condicions climàtiques al llarg del temps, diferències en la forma en què les poblacions responen o s’adapten a l’exposició a la temperatura, o altres factors que poden influir en la vulnerabilitat durant l’embaràs», explica Essers.

Desenvolupament primerenc

Els canvis fisiològics durant l’embaràs, conclou l’equip d’investigadors, suposen exigències addicionals per a la capacitat de l’organisme de regular la temperatura. «L’exposició externa a la calor o al fred pot alterar encara més aquest equilibri, i desencadenar respostes termoreguladores com canvis en el flux sanguini perifèric», explica Mònica Guxens, professora d’investigació ICREA a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

«Aquestes respostes podrien influir potencialment en la perfusió uterina i, al seu torn, afectar els processos primerencs del desenvolupament. No obstant, cal més investigació per comprendre els mecanismes biològics implicats i determinar si aquestes diferències primerenques tenen implicacions més endavant en l’embaràs», acaba.