El poder de l'olfacte, un sentit infravalorat que ajuda a modular el nostre estat emocional

Si li preguntes a algú quin sentit no li importaria perdre, pot ser que molts diguessin l'olfacte, per considerar-lo entre els cinc, el menys important. No obstant això, la ciència no opina el mateix, perquè entre moltes de les seves virtuts es troba la d'ajudar a modular l'estat emocional; millorar la nostra salut mental i, a més, ens remunta a moments viscuts.

Laura López-Mascaraque, professora de recerca en el Centre de Neurociències Cajal, del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), explica que les úniques neurones que es troben en l'exterior del cos estan en la part superior del nas, en una zona que es diu l'epiteli olfactori, on se situen centenars de milers d'elles.

I amb una característica "molt especial" perquè són de les poques neurones que es regeneren cada 40 o 60 dies.

"A diferència d'uns altres, que els perds i no hi ha manera d'evitar-ho, si tu entrenes el sentit de l'olfacte pots tenir una neurogènesi amb una edat bastant avançada. De fet, es veu en perfumers i enòlegs, que amb una edat considerable tenen una paleta d'aromes realment espectacular", afirma la neurocientífica.

Les olors en el cervell

Cada vegada que respirem entren pel nas molècules volàtils, que activen uns receptors en aquestes neurones olfactòries. I cadascuna d'aquestes neurones té uns receptors específics, no totes connecten amb tot, la qual cosa fa que, a través de l'axó (prolongació de la neurona encarregada de transmetre els impulsos nerviosos), arribin el bulb olfactori, que és on aquesta informació química es transforma en informació elèctrica.

Des del bulb olfactori, a diferència d'altres sentits que passen pel tàlem -una zona central del cervell-, van directament cap a l'escorça olfactòria que es troba dins del denominat sistema límbic o cervell emocional, detalla López-Mascaraque.

En el sistema límbic, continua la investigadora, connecten directament amb dues estructures "molt importants", que són l'amígdala i l'hipocamp. L'amígdala està a càrrec de les emocions, i l'hipocamp, de la memòria.

I d'aquí la informació arriba l'escorça prefrontal, on s'integra amb la resta de les percepcions sensorials.

En aquest procés nosaltres percebem una olor i ens pot portar a recordar un episodi viscut de la nostra vida.

"I et recorda moltes vegades no a l'olor en si sinó a un episodi de la teva vida. Diuen que té el poder més evocador, precisament per això, perquè va directe a aquestes estructures tan interessants, I et pot provocar reviure un episodi passat sense adonar-te. És el que anomenem l'efecte proustsiano"

La professora del Centre de Neurociències Cajal.

En aquest sentit, recorda que el protagonista de l'obra de Marcel Porust "A la recerca del temps perdut" comença a recordar episodis de la seva vida passada a partir de mullar una magdalena en el te, per l'olor i el gust que li evoca aquest gest.

Olors que marquen més que uns altres

Hi ha olors que ens marquen mes que uns altres, perquè s'integren en la nostra memòria olfactòria: des d'una emoció, un record fins a vivències desagradables.

Són sobretot les olors de la infantesa els que es graven més en la memòria, tenint en compte que segons un estudi de la revista Science, que cita l'experta, les persones poden detectar milions d'olors.

"Una olor no és una molècula. És un conjunt de molècules, que poden anar en diferents concentracions. Igual que hi ha tonalitats de colors, existeixen tonalitats també d'olors, amb la qual cosa si tu combines tot això, es pot dir que podem detectar milions", ressalta.

Si l'olor agrada o no depèn, sobretot de la cultura, és a dir, n'hi ha alguns que per molt desagradables que ens resultin a Espanya, en altres cultures no ho són o viceversa.

"Està vinculat a un sistema de recompensa que tenim en el cervell, és una cosa que pot modular d'alguna manera el nostre estat emocional cap a una cosa agradable o cap a una cosa desagradable. Hi ha unes olors, com els putrefactes que, en general, alerten de perill, i això, evolutivament, s'ha conservat", incideix López-Mascaraque.

"En tenir aquesta via tan directa a la part del cervell emocional, és increïble com poden reaccionar a determinades olors, sobretot, els que s'associen a algun moment de la seva infància", indica.

L'experta ha fet tallers amb gent gran que després de fer olor diferents aromes i preguntar-los a què els recorden, comencen a relatar una història "i acaba tenint una conversa molt agradable amb ells".

"En l'olfacte el problema que tenim és que ningú ens ensenya. De fet, no tenim ni paraules per a verbalitzar les olors. Llavors és una cosa que no es dona importància. Està molt infravalorat", considera López-Mascaraque,

L'aromateràpia

Sobre l'aromateràpia posa l'accent que no és una medicina i que les olors que a uns els fan sentir bé, relaxar o facilitar el somni, a uns altres no.

"Una olor de lavanda et pot relaxar, sí, però no a tothom, és a dir, depèn del que a tu t'agradi. És com si a tu et relaxa escoltar música clàssica i a una altra persona, el pop, el rock o el reggaeton. Les olors, per descomptat que et poden relaxar, et poden portar a una situació, a adormir-te, però això és totalment personalitzat", exposa.

Explica que per al sentit de l'olfacte hi ha 400 gens. Tenint en compte que el genoma humà en conté 2.000, vol dir que del 2% al 3% del genoma es dedica a fer olor. Amb la qual cosa, la variabilitat genètica que existeix "és molt gran".

"Per a la vista són moltíssims menys gens i sabem que hi ha gent daltònica, que no distingeix uns certs colors, imagina la variabilitat quant a la percepció olfactòria que tenim", explica.

Hi ha gent que perd l'olfacte de manera brusca per un accident, una operació o una malaltia, entre altres motius i la seva vida "canvia totalment".

"Si parles amb ells t'adones que les seves vides van passar de ser a color, a ser de blanc i negre", afirma López-Mascaraque, qui ha escrit "El fascinant món de l'olfacte".

Entre altres camps, la professora del Centre de Neurociències Cajal assenyala el de l'olfacte digital per a desenvolupar sensors que puguin detectar malalties, com els gossos poden a través de l'olor detectar determinades patologies.

"S'està investigant molt per a poder crear algun tipus de sensor, de nas electrònic, que en acostar-la a la persona, pugui marcar una malaltia determinada. També s'intenta buscar un sensor per a ficar-lo en el teu rellotge i en acostar la domida detecti si té al·lergogen o gluten, per exemple", afirma.