La psoriasi no té edat, la malaltia de la pell pot aparèixer també en les primeres etapes de vida

Quan sentim a parlar de la psoriasi, sovint la primera imatge que ens ve al cap és la d’un adult que la pateix. Tot i això, la malaltia cutània també pot aparèixer en les primeres etapes de vida d’un infant. Aquesta, no és infecciosa ni contagiosa, però pot afectar el benestar del nen i de la seva família, per això és important conèixer-la i identificar-la.

Què és la psoriasi?

Primer de tot, cal saber que la psoriasi no s’encomana ni està relacionada amb una mala higiene. Sovint hi ha un component genètic, tot i que també hi poden influir factors ambientals i emocionals.

Els professionals del servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa explica que la malaltia inflamatòria crònica de la pell apareix perquè el sistema immunitari envia senyals incorrectes que fan que les cèl·lules de la pell es renovin massa ràpid. L’excés de renovació provoca acumulació de cèl·lules a la superfície de la pell, donant lloc a taques vermelles, engrossides i cobertes d’escates blanquinoses.

En edats molt primerenques, la psoriasi acostuma a ser més lleu que en l’adultesa. A més, es pot presentar de manera diferent tot i que els símptomes més habituals són taques vermelles ben delimitades amb descamació fina, picor, pell seca o amb esquerdes, lesions al cabell, colzes, genolls, tronc o darrere les orelles i, en nadons, es pot confondre amb una dermatitis del bolquer que no millora amb els tractaments habituals.

Durant la infància, hi ha certes patologies que poden afavorir l’aparició de brots com són les infeccions, especialment, les de gola per estreptococ. Altrament, els canvis emocionals, el fred o petites lesions a la pell també poden ser un desencadenant.

Com es diagnostica?

Per poder fer un diagnòstic el professional de Pediatria o el/la dermatòleg/a observa les lesions i té en compte la història clínica i familiar. En la majoria dels casos no calen proves addicionals, i només es fan en situacions dubtoses que poden arribar a plantejar una biòpsia cutània, però és poc habitual en infants.

Tot i no tenir cura definitiva, els tractaments poden ser molt eficaços per controlar els símptomes i reduir els brots. Aquests són sempre adaptats a cada persona, la gravetat de la malaltia i les zones afectades.

Les opcions més habituals inclouen tractaments tòpics, com cremes o pomades amb corticoides suaus, derivats de la vitamina D o hidratants específics. La hidratació diària és fonamental per millorar l’estat de la pell i reduir la picor. En casos més extensos o persistents es pot indicar fototeràpia, sempre sota control mèdic. En situacions greus i poc freqüents, es poden utilitzar tractaments sistèmics.

El servei de pediatria d’Althaia també aconsella que no s’ha de tractar únicament amb medicaments, sinó que també cal cuidar l’aspecte emocional. Això es pot fer explicant la malaltia al nen, resolent dubtes a l’escola i normalitzar la situació.

La majoria d’infants poden fer una vida completament normal. Davant de lesions persistents o sospitoses, consultar un professional sanitari és clau per garantir un bon seguiment i tranquil·litat.

Informació extreta del blog d’Althaia.