"Menjar de tot": el consell que avui juga en la teva contra

Hi ha una frase que podem escoltar amb molta freqüència: "Tota la vida hem menjat de tot i no passa res." Però, hi ha un risc important en aquesta suposició que moltes vegades passem per alt: donar per fet que el "de tot" d'abans és el mateix "de tot" d'ara, i no ho és.

El primer supermercat d'Espanya va obrir a Barcelona el 1959. Era un Caprabo que oferia 700 referències. Aquest mateix local continua obert avui, amb la mateixa superfície, però ara supera les 7.000 referències: l'oferta s'ha multiplicat per 10. I l'entorn no ha canviat només de mida, sinó també de contingut. Actualment, el 70% dels productes que trobem són ultraprocessats, davant d'un 16% en productes frescos. Arribes a fer la compra i et trobes que la major part del que t'ofereixen pertany a un sol grup, i amb una predisposició clara a comprar. I cap dels dos és innocent.

Les matèries primeres no necessiten publicitat: una poma, unes llenties o un ou no tenen campanya, no tenen influencer, no tenen versió de temporada. Els ultraprocessats, sí. Darrere de cada producte que promet salut, energia o benestar hi ha una inversió milionària destinada a instal·lar-se al teu cap abans que arribis al lineal. L'algoritme fa el mateix, més ràpid i més personalitzat: si fa setmanes que veus contingut sobre proteïna, ja tens instal·lada la creença que te’n falta, abans d'empènyer el carret. La proteïna és l'exemple d'ara. Abans van ser els desnatats, després els sense sucre. El nutrient estrella de cada època canvia amb precisió de mercat, però el mecanisme —detectar una preocupació legítima i convertir-la en reclam— no canvia mai.

Estudis en psicologia mostren que la varietat dispara el consum, fins i tot quan el producte és idèntic. Arribem a ingerir fins a un 43% més de menjar quan tenim varietat de colors en comparació a quant n'hi ha un de sol, encara que el sabor sigui exactament el mateix. La indústria ho sap. Per això la xocolata de sempre ara té vint edicions de col·lecció, col·laboracions amb altres marques i versions de temporada. La varietat percebuda fa que, en lloc d'endur-te'n un a casa, finalment t'emportis tres.

Les dades de consum ho confirmen: el consum d'ultraprocessats a Espanya s'ha triplicat en tres dècades i actualment el 64% dels productes que més comprem els espanyols són precisament aquests. Quan algú diu "menjar de tot", en la majoria dels casos es refereix, sobretot, a aquest 70%.

El resultat de tot aquest viatge acaba en un lloc molt concret: el teu rebost. Quant del que hi ha són aliments sense processar o mínimament processats — fruites, verdures, ous, llegums, conserves de peix, oli? Quan són productes que haurien de ser l'excepció?

La resposta importa. L'evidència científica assenyala que per cada augment del 10% en el consum d'ultraprocessats, s'incrementa el risc de mortalitat general. A Espanya, més de la meitat del que comprem entra en aquesta categoria: un 64%. Menjar de tot sona a saviesa popular, però "de tot" és sempre relatiu al que hi ha disponible, i avui el que hi ha, en la seva major part, no hauria de ser l'habitual. Potser el consell útil no és menjar de tot ni evitar res, sinó entendre que aquest consell va ser formulat en un món molt diferent d'aquest. I preguntar-se, amb honestedat, si aquest món encara existeix.