No sempre és “mala digestió”: els dos trastorns que s'amaguen darrere la inflor i les nàusees

Són dels símptomes més comuns: sacietat, nàusees, inflor o distensió abdominal. No obstant això, darrere d'aquestes molèsties poden trobar-se trastorns digestius distints que requereixen diagnòstics i tractaments específics, com la gastroparèsia i la dispèpsia funcional.

Encara que totes dues entitats comparteixen símptomes molt similars, diferenciar-les resulta fonamental per a oferir el tractament més adequat a cada pacient. Així ho ha traslladat la doctora Carolina Malagelada, experta de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD) i especialista en aparell digestiu de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, durant el 85è Congrés de la Societat celebrat a Sevilla. L'experta ha abordat aquesta qüestió en la ponència "Gastroparesia i dispèpsia funcional, dues cares de la mateixa moneda?", inclosa en la taula SEPD/ASENEM "El més rellevant en neurogastroenterología i tracte gastrointestinal".

"La gastroparèsia és un trastorn de la motilitat de l'estómac que fa que el buidatge dels aliments es produeixi de forma més lenta del normal. Com a conseqüència, el menjar roman més temps en l'estómac i apareixen símptomes com a sensació de plenitud o sacietat precoç, nàusees i fins i tot vòmits", explica l'especialista.

A més, la gastroparèsia sol estar associada a malalties sistèmiques com la diabetis, determinades malalties neuromusculars, algunes patologies autoimmunes o la malaltia de Parkinson. Per aquesta raó, assenyala la doctora Malagelada, "quan es diagnostica una gastroparèsia és important investigar si existeix una causa subjacent que expliqui el problema".

En la dispèpsia funcional el problema no radica principalment en el moviment de l'estómac, sinó en una alteració de la seva sensibilitat. "Són persones que perceben la digestió com una cosa especialment molesta, pesat o fins i tot dolorós". Mentre la gastroparèsia és una malaltia poc freqüent, la dispèpsia funcional és un trastorn molt comú que pot afectar fins al 10% de la població general.

La dispèpsia funcional forma part dels denominats trastorns de l'eix intestinocerebro, en els quals intervenen factors com la sensibilitat digestiva, l'estrès, l'ansietat, els hàbits dietètics o la qualitat del somni.

Dispesia funcional i gastroparèsia: causes i tractaments diferents

La similitud dels símptomes fa que, a vegades, diferenciar totes dues entitats sigui complex. A més, alguns pacients amb dispèpsia funcional poden presentar un alentiment lleu del buidatge gàstric, la qual cosa dificulta encara més el diagnòstic.

"Determinar si estem davant una gastroparèsia o una dispèpsia funcional és important perquè tenen causes, tractaments i pronòstics diferents", destaca Malagelada.

Davant símptomes digestius persistents, els especialistes recomanen consultar amb un professional. Segons indica l'experta, "en la majoria dels pacients que ens consulten per símptomes de l'estómac com els que hem esmentat, el diagnòstic habitual és la dispèpsia, perquè és molt més freqüent, mentre que la gastroparèsia és una malaltia relativament rara". Alguns dels senyals que poden fer sospitar als especialistes que es tracta d'una gastroparèsia són la presència d'una malaltia de base i la presència de vòmits.

El diagnòstic de totes dues entitats comença descartant altres malalties digestives mitjançant proves com l'endoscòpia. Posteriorment, la gastroparèsia requereix confirmar l'existència d'un retard en el buidatge gàstric mitjançant estudis específics, mentre que la dispèpsia funcional es diagnostica principalment a partir dels símptomes i l'exclusió d'altres patologies.