Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: "La identitat de Jesús no depenia de l’aprovació externa"

En una societat plena d’influencers efímers, líders narcisistes i referents construïts a cop d’aparença, sorprèn com la figura de Jesús continua interpel·lant milions de persones més de dos mil anys després. I no només des de la fe. També des de la psicologia.

Jesús representa molts dels trets que avui associem a una personalitat emocionalment madura: empatia, coherència, capacitat de perdó, fortalesa davant l’adversitat i una profunda connexió amb el sentit de vida. Va saber mantenir-se fidel als seus valors fins i tot sota pressió, sense necessitat d’imposar-se per la força ni d’humiliar l’altre. En temps dominats per l’ego i la necessitat constant de validació, això resulta revolucionari.

Des d’una perspectiva psicològica, una de les seves grans fortaleses és la capacitat d’estimar sense deshumanitzar ningú. Jesús no negava el mal ni justificava les injustícies, però tampoc reduïa les persones als seus errors. Mirava més enllà de l’etiqueta. I precisament sentir-se mirat amb dignitat és una de les experiències més transformadores per a qualsevol ésser humà.

També impressiona la seva llibertat interior. No actuava per agradar, ni per encaixar, ni per por al rebuig. La seva identitat no depenia de l’aprovació externa. I aquesta solidesa psicològica és, probablement, una de les grans mancances del nostre temps: persones hiperconnectades, però profundament perdudes.

Jesús no va prometre una vida fàcil. Va parlar de dolor, de renúncia i de sofriment. Però també de sentit, esperança i amor. I la psicologia moderna fa anys que confirma que les persones capaces de trobar significat al dolor resisteixen millor l’adversitat.

Potser, enmig de tanta superficialitat emocional, convindria fer-nos aquesta pregunta: i si Jesús fos, encara avui, un dels referents psicològics més potents que tenim?