L’impacte del quefir en la microbiota: "És fins i tot millor que el iogurt, els seus llevats ajuden a absorbir calci i ferro"

En pocs anys s’ha convertit en una autèntica religió, fins al punt que només en els darrers 12 mesos el seu consum ha crescut un 71% a Espanya. El quefir, un lacti fermentat una mica més líquid i més àcid que el iogurt, és present en gairebé quatre de cada deu llars espanyoles i ha passat de ser un producte pràcticament residual, venut en botigues de dietètica o especialitzades en productes saludables, a generar un negoci de 145 milions d’euros, segons dades de les consultores IRI i Worldpanel, l’antiga Kantar. Aquest espectacular auge, assenyalen els experts, està relacionat amb el canvi d’hàbits, cada vegada més popular, cap a l’alimentació funcional i la cura de la salut digestiva.

"Els fermentats, en línies generals, contenen uns microorganismes que arriben vius a la microbiota, de manera que ajuden a l’equilibri intestinal, a una millor absorció de la lactosa, del calci i del ferro i també contribueixen a una millor salut immunitària i digestiva", explica Patricia Levy, directora de l’àrea de recerca i desenvolupament (R+D) de la multinacional Danone a Espanya. A diferència del iogurt, el poder del qual són els bacteris, "el quefir autèntic també té llevats i la seva matriu de cultius és més complexa", afegeix Levy. "Encara l’estem investigant, però a priori estem confirmant que els seus beneficis aporten més diversitat a la microbiota i més impacte en la desinflamació, a més d’una major absorció de calci i ferro", assenyala.

Fermentació natural

Fins fa poc, l’origen del quefir s’havia relacionat amb els pastors nòmades de les muntanyes del Caucas, que recorrien la regió entre l’Europa de l’Est i l’Àsia amb la llet de les seves ovelles emmagatzemada en bots de cuir. Quan el líquid fermentava, per la temperatura o perquè havia estat massa temps dins del recipient, aquella llet es convertia en un nou producte batejat amb la paraula turca keif, que significa ‘sentir-se bé’ o ‘viure bé’. Aquesta teoria ha estat desmuntada recentment, en aparèixer restes d’aquesta llet fermentada en unes mòmies de fa més de 3.600 anys en un jaciment de l’oest de la Xina. Això ha permès datar els inicis de l’elaboració del quefir en un període molt més antic i també ha ampliat la zona on es consumia.

Com altres fermentats, com el ja esmentat iogurt, el xucrut, el kimchi o la kombutxa, el quefir conté microorganismes vius (probiòtics) que transformen els aliments i regeneren la microbiota intestinal. "És important tenir-los presents en les diferents etapes de la vida, perquè al principi, durant la infància, la microbiota té, de manera natural, grans quantitats de bífidus i de bacteris que amb el temps van desapareixent... Per això és important consumir-los des de l’inici del cicle vital", aconsella la directiva de Danone.

Algunes investigacions relacionen la microbiota amb la longevitat i amb malalties associades a aquesta, com la diabetis i el Parkinson. De fet, un estudi recent publicat a la revista científica Nature Medicine indica que els canvis en la microbiota poden ajudar a predir quines persones tenen més risc de desenvolupar aquesta malaltia neurodegenerativa. "L’avenç en microbiota està transformant la nostra comprensió de la salut digestiva i del benestar", afegeix la investigadora.

La qüestió desperta cada vegada més interès. Fa unes setmanes, per exemple, 150 científics i divulgadors es van reunir a Madrid, convocats per Activia, per explicar com "aquest ecosistema invisible influeix de manera decisiva en el benestar". "Amb aquesta iniciativa, Activia reforça el seu posicionament com a marca pionera en salut digestiva i microbiota, apostant per apropar el coneixement científic a la societat i fomentar una conversa basada en l’evidència", va destacar en aquell fòrum la vicepresidenta de màrqueting de Danone, Soledad Camacho.

Subscriu-te per seguir llegint