La ceguesa va canviar la vida de la Montserrat, però la música li ha retornat la il·lusió: "És una teràpia de veritat"

"Espero l’arribada del dijous cada setmana", diu la Montserrat sobre les sessions de música a l’Hospital Residència Vila de Moià. Seguda a la butaca de la seva habitació i amb un mocador a la mà per eixugar unes quantes llàgrimes que cauen, escolta a la violinista Adriana Alcaide amb molta atenció.

"Com estic cega ja no m’agrada anar a la sala comuna; passo molt temps sola a l’habitació i aquestes visites em posen contenta, em reconforten", relata la Montserrat. Sempre li ha agradat la música i, especialment, l’òpera, un gènere que gaudeix molt. Escolta la ràdio cada dia, però la melodia del violí i la veu de l’Adriana en directe l’ajuda a desconnectar i l’acompanya.

L’Adriana Alcaide porta aproximadament un any oferint el seu servei de música clàssica amb una mirada terapèutica a l’Hospital Residència Vila de Moià. "Fa molt temps que m’interessava la música com a part terapèutica. Tinc un màster d’atenció pal·liativa a la UAB i després de cursar-lo vaig estar pensant on podia començar a oferir el que feia i a través d’un company vaig conèixer la residència", explica Alcaide.

"Inicialment, ho hem dirigit a les persones que més ho necessiten, les que es troben més aïllades emocionalment i als residents de la unitat de psicogeriatria", comenta la directora tècnica de l’hospital residència, Clara Carbonell.

Les sessions a la unitat de psicogeriatria són setmanals sense excepció, però el pas per les habitacions individuals l’ofereixen tenint en compte el que observen de cada persona. "No s’ha plantejat en cap moment com a activitat grupal. Busquem una connexió i treball individual per personalitzar el que estem fent", transmet Carbonell.

Beneficis de les sessions musicals

"En l’àmbit de les emocions es mou tot. En aquest procés on van perdent facultats hi ha un aïllament emocional, però et poses a fer música, que entra per un altre canal que no és el cognitiu, i veus com hi ha a qui li venen ganes de riure, altres de plorar o fins i tot ballar", relata la música i continua "et sorprèn bastant perquè no saps el que està passant dins d’aquesta persona, però està havent-hi moviment".

"Un impacte molt clar del bé que està fent és que esperen cada dijous a l’Adriana", assenyala la directora tècnica i segueix "moltes vegades la seva comunicació ja no pot ser verbal perquè han perdut aquesta capacitat lingüística, però el no verbal i la sensibilitat per la música no s’ha perdut".

Carbonell explica que, en els residents dels quals han fet un seguiment, han observat una millora clara arran de les sessions musicals. "Estan més connectats i se senten millor, tenen més il·lusió", diu.

Alcaide a més afegeix que posar música per la tauleta o mòbil ajuda, però les vibracions que ofereix la música en directe tenen un impacte més significatiu, ja que "nosaltres som aigua majoritàriament, aleshores el cos vibra".

En el cas de la Montserrat, ha après a apreciar la música clàssica gràcies a l’Adriana. Ara, compositors com Johann Sebastian Bach, a través del violí, l’ajuden: "És una teràpia de veritat", diu. Amb la seva ceguesa, el sentit de l’oïda pren molta importància, però aquest no és l’únic que experimenta durant les sessions.

La música es pot sentir de moltes maneres, i el tacte n’és una. Quan l’Adriana canvia d’instrument, agafa la mà de la Montserrat i la posa sobre un orgue portàtil. Juntes el fan sonar, i les melodies adquireixen un altre sentit per a la resident.

"En vols una altra?", li pregunta Alcaide i, sens dubte, ella assenteix amb el cap. Ritmes ràpids i lents, peces que desperten alegria i també nostàlgia. La Montserrat va quedar vídua molt jove i ha trobat en la música un refugi en el qual des es de fa gairebé un any, pot gaudir-ne cada setmana sense sortir de la seva habitació.

"Em sento al cel amb l’Adriana. Això no té preu, que et vinguin a tocar", explica.

Una altra manera d’entendre la música

Per a l’Adriana Alcaide, aquesta experiència també ha suposat una transformació personal en la manera d’entendre la música. "M’ha fet canviar la manera de veure-la. Aquí no ets tu el centre del focus, tot i que siguis qui toca. L’important és la música i la persona que escolta. Tu només ets un canal, un intermediari", reflexiona.

La violinista destaca que, amb el pas del temps, ha après a detectar amb més rapidesa les necessitats emocionals de cada resident i a adaptar-hi les sessions. "Cada vegada pots ser més sensible al que li passa a la persona i al que necessita", comenta.

Des de la residència valoren molt positivament la continuïtat d’aquestes sessions musicals. "Esperem que sigui un projecte de futur que pugui durar molts anys", afirma Carbonell. Tant la direcció del centre com la mateixa Alcaide coincideixen en la necessitat de destinar més recursos a iniciatives d’aquest tipus. La música, asseguren, contribueix de manera significativa al benestar emocional de les persones i podria tenir un paper més rellevant en hospitals i residències. "Si hi hagués músics de manera habitual en aquests espais, el benestar de les persones milloraria", conclou Alcaide.

Subscriu-te per seguir llegint