El biaix invisible del masculí genèric

La portada de la revista Emprendedores del mes de juny presenta un onze ideal de l’emprenedoria a l’Estat espanyol, picant l’ullet a l’imaginari futbolístic. Són onze homes. L’actual campiona del món de futbol femení és la selecció espanyola. Tenien la metàfora perfecta davant dels nassos. Però no. Els emprenedors són onze homes.

El masculí genèric representa que és una convenció gramatical relativament neutra. No és cert. Quan llegeixo la paraula «emprenedors», malgrat saber racionalment que pot incloure homes i dones, la meva primera imatge mental continua sent masculina.

He esbrinat si aquesta sensació tenia alguna base científica més enllà de la meva pròpia incomoditat. I sí, perquè la psicolingüística fa temps que estudia aquest fenomen. L’any 2008, Pascal Gygax i els seus col·laboradors van comparar com interpreten diferents professions persones francòfones, germanòfones i angloparlants. Els resultats van mostrar que, en llengües amb gènere gramatical, les formes masculines generen una representació mental predominantment masculina, fins i tot quan la intenció és inclusiva. Per a qui vulgui aprofundir-hi en el document original, que busqui a Google: "When beauticians, musicians, and mechanics are all men".

Això tampoc significa que les llengües sense gènere gramatical promoguin automàticament cultures més igualitàries… A la Gran Bretanya, on paraules com entrepreneur no indiquen cap gènere, el 51% de les dones i el 56% dels homes encara prefereixen que la dona adopti el cognom del marit quan es casen. El biaix cultural pot existir perfectament sense manifestar-se en la gramàtica.

Les llengües amb gènere gramatical tenen una dificultat afegida i poden amplificar un biaix que ja existeix. I, alhora, tenen un avantatge inesperat, que ens permeten veure’l.

Em passa una cosa semblant quan en un formulari em demanen si soc mascle o femella. Em sento home, però cada vegada em molesta més que em vulguin classificar per aquí. Si em donen l’opció, marco «no definit». I si em deixen marcar-les totes, encara millor, perquè no em dona la gana que la primera dada important sobre mi sigui aquesta.

Agraeixo, doncs, a la portada d’Emprendedores, i també als formularis que necessiten saber de quin gènere soc per decidir qui soc, que m’hagin recordat que el biaix més perillós és l'invisible.