Conviure en un poble que canvia

En aquest espai mensual on us vaig proposant reflexions diverses, aquesta vegada intentaré pinzellar una mirada que entronca conflictes evolutius i identitaris, a parts iguales, sense que ningú en tingui la raó absoluta, però on a tothom li encanta sucar pa.

Viure en un petit poble de l’interior de Catalunya és un autèntic plaer, tant pels veïns que hi viuen de forma permanent com, i molt especialment, per aquelles persones que tenen la sort de gaudir-lo com una segona residència, els caps de setmana, festivitats o les vacances.

Tota possibilitat de gaudir uns dies amb la tranquil·litat d’un espai natural, envoltat d’ocells, arbres i rieres és un somni per molta gent, especialment per aquells que viuen en entorns massivament urbanitzats i massificats de cotes, persones i contaminació aèria o acústica.

És molt difícil aconseguir una interacció relacional consensuada entre els mons rural i urbà, una adaptació identitària mútua que minimitzi el xoc cultural entre els residents permanents i els residents puntuals, especialment en determinades èpoques de l’any.

Per una banda, a causa del fenomen socioeconòmic global, semblaria que moltes zones interiors del nostre país s’estan repoblant i que hi hauria més vida als pobles petits. Per altre, la gentrificació d’aquestes poblacions genera un impacte considerable en els hàbits i costums d’aquests municipis.

Això que, a priori, semblaria bo per fer revifar els petits municipis, també genera una segona lectura, que és la “nova” convivència de les persones que comparteixen un mateix poble, però que no en comparteixen la mateixa identitat de pertinença.

Mentre uns prioritzen tradicions i costums arrelats a la proximitat de la comunitat, els altres cerquen un estil de vida més residencial i basat en mecanismes apresos dels seus llocs de residència prèvia.

Aquests canvis comunitaris, relativament ràpids, comporten sentiments de pèrdua, resistència o desarrelament, per una banda, i dificultats d’integració o sensació de no ser plenament acceptats per altra.

La capacitat de conjugar equilibradament la inclusió i integració en aquests nous entorns rurals serà el que permetrà superar les tensions i desavinences estructurals d’ambdós perfils de veïnatge, i que marcarà el futur d’aquests municipis.

Per evitar la coexistència de dues realitats paral·leles dins un mateix poble, els veïns “de sempre” hauran d’ampliar la seva mirada a noves formes d’entendre el poble, mentre els “nous” veïns hauran de voler esforçar-se per sentir-se integrats a la nova realitat social i cultural que s’està creant.