Menys fills i més tard: es duplica el percentatge de dones que tenen fills a partir dels 40 anys a Barcelona

Les mares de 40 o més anys suposen ja l'11% del total de naixements a la província de Barcelona, el doble que fa 10 anys, quan a penes aconseguien el 5,4%. La dada forma part de l'Informe d'Indicadors de salut local per al conjunt dels municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona, que elabora la Diputació de Barcelona i que mostra que l'edat de maternitat en el territori cada vegada es posposa més.

Així, en 2021 les dones de 30 a 34 anys van representar el 33,9% del total de les quals van ser mares, i les dones de 35 a 39 anys, el 28,3%. Deu anys enrere, les d'entre 30 i 34 anys representaven el 37,9% i, les de 35 a 39, el 25,6%. Com a conseqüència, l'edat mitjana de maternitat continua pujant i se situa ara en 32,5 anys a la província, 1,8 anys més que dues dècades enrere.

Menys fills i més tard

Les últimes dades subratllen el que fa ja temps que apunten els demògrafs: que cada vegada es tenen menys fills i més tard. La taxa bruta de natalitat en 2021 a la província va ser de 7,5 naixements per cada 1.000 habitants. Aquest indicador mostra una tendència baixista generalitzada des de 2008, coincidint amb l'inici de la crisi econòmica.

D'altra banda, en 2021 es va trencar la tendència a l'alça del percentatge de mares estrangeres dels últims anys, passant del 31,5% al 29,7%. No obstant això, les dones estrangeres continuen tenint més fills que les de nacionalitat espanyola, especialment si es comparen tots dos col·lectius entre els 15 i els 29 anys.

Implicacions

L'objectiu de l'estudi és realitzar una radiografia que ha d'ajudar a prendre decisions en salut pública. En aquest sentit, la diputada de Salut Pública de la Diputació, Gemma Tarafa, destaca les causes de caràcter socioeconòmic que obliguen moltes dones que volen ser mares a postergar aquesta decisió. “La precarietat laboral -especialment greu en el cas de les dones-, els sous baixos, la dificultat per a accedir a un habitatge i la inestabilitat que genera tota aquesta angoixa social poden estar incidint negativament a l'hora de decidir quedar-se embarassada”, apunta Tarafa.

“Aquesta nova realitat genera un gran repte per a les administracions amb competències en salut pública: hem de saber dotar-nos de recursos més especialitzats, ja que els serveis que requereixen les dones que són mares a partir dels 40 no són els mateixos que la població femenina més jove”, adverteix la diputada. "Des de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, estem treballant per a afrontar les noves realitats socials, amb la salut sexual com un dels nostres eixos prioritaris", afegeix Tarafa.