Les capbussades provoquen fins a 60 lesions medul·lars cada any a Espanya: «Un segon d'adrenalina et pot deixar una lesió permanent»

Catalunya ja ha registrat 18 morts per ofegament en el que portem d'any, quatre de les quals des de divendres.

Tombarelles dins l'aigua, accidents en parcs aquàtics o salts des de les roques. Amb l'arribada de l'estiu, els serveis d'Urgències i Emergències es preparen per afrontar un augment d'accidents relacionats amb aquestes pràctiques. Prop del 6% de les lesions medul·lars traumàtiques que es produeixen anualment a Espanya —entre 800 i 1.000 per diferents causes— són conseqüència de salts temeraris.

La tràgica mort de tres menors ofegats a la platja de l'Arrabassada, a Tarragona, després de tenir dificultats per sortir de l'aigua en una zona on és habitual saltar des de les roques, ha tornat a posar sobre la taula els riscos d'aquestes capbussades.

«No val la pena jugar-s'ho tot per un segon d'adrenalina. Pots acabar convivint tota la vida amb una lesió irreversible», adverteix Roberto Barcala, catedràtic de la Universitat de Vigo i especialista en salvament aquàtic. Barcala forma part del grup de Salvament de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències (SEMES), integrat per socorristes, tècnics d'emergències sanitàries, infermeres i metges.

Com cada estiu, els especialistes insisteixen en la necessitat d'evitar els salts des de grans alçades o en zones rocoses. «Abans de saltar cal conèixer molt bé el lloc. Els fons marins i dels rius canvien constantment; que avui sigui segur no vol dir que demà també ho sigui. I, sobretot, cal actuar amb sentit comú», remarca.

Silvia Aranda, també membre de SEMES Salvament, recorda que el risc no acaba amb el salt. «Cal pensar també en com sortiràs de l'aigua, si hi ha una platja propera, si hi ha corrents o fort onatge», explica.

Conseqüències molt greus

Si després d'un salt de cap una persona és incapaç de nedar o de coordinar els moviments, es pot sospitar que ha patit una lesió medul·lar, explica Barcala.

Des de l'Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, la directora mèdica, Silvia Ceruelo, destaca que enguany encara no han ingressat cap pacient per aquest motiu, a diferència de l'any passat, quan a aquestes alçades ja n'havien atès el primer. Fa pocs dies el centre va iniciar la seva campanya anual de prevenció.

Els especialistes recorden que una capbussada en una zona poc fonda, rocosa o desconeguda pot provocar un fort impacte del cap contra el fons, lesionant les vèrtebres cervicals i la medul·la espinal. Les conseqüències poden ser devastadores, fins al punt de provocar una tetraplegia, amb pèrdua de mobilitat, alteracions de la sensibilitat i dependència permanent.

Tres casos en dos anys

En els dos últims anys, l'Hospital Nacional de Paraplègics ha registrat tres ingressos per lesions derivades de capbussades. En temporades anteriors la xifra oscil·lava entre set i vuit casos anuals.

Ceruelo alerta especialment dels salts des de les roques. «Si et llences des d'una roca, no saps què hi ha sota l'aigua. Pots relliscar perquè la roca o els peus estan molls, no agafar prou impuls i patir un traumatisme cranioencefàlic, o fracturar-te el coll i provocar-te una lesió medul·lar», explica.

«Tots hem vist joves llançant-se des d'un pont o des de llocs molt elevats. I fins i tot els qui ens horroritzem sovint no els diem res perquè pensen que només els volem donar lliçons», lamenta.

També recorda que és impossible que policies, Guàrdia Civil o socorristes siguin presents a tots els punts on es produeixen aquests salts. Per això defensa la importància de conscienciar els més joves des de casa. «Hem d'ensenyar-los responsabilitat perquè també la transmetin als seus amics. És l'única manera», assegura.

No només afecta els joves

La directora mèdica també desfà un mite: no només els adolescents protagonitzen aquest tipus d'accidents.

«Cada vegada veiem més persones de més de 40 anys que, durant un cap de setmana amb amics, després d'unes cerveses i per demostrar valentia, fan un mal salt i pateixen conseqüències molt greus», explica.

Per arribar tant als adults com als més joves, l'Hospital Nacional de Paraplègics impulsa des de fa una dècada la campanya "Amb seny sí, de cap no", que es difon principalment a través de les xarxes socials amb la col·laboració d'antics pacients.

Malgrat els esforços, Ceruelo admet que encara no s'ha aconseguit l'impacte desitjat. «Ja no sé quin és el truc. Hem d'omplir les xarxes, portar la informació a tot arreu, però hem d'aconseguir que el missatge arribi. El meu objectiu és zero capbussades de risc.»

La doctora conclou amb una de les conseqüències més dramàtiques que veu al seu hospital: «El pitjor és una persona que, després d'una capbussada, necessita una màquina per respirar, no pot moure's i depèn de l'ajuda dels altres les 24 hores del dia durant la resta de la seva vida.»