Gos, gat o humà: així has d'actuar davant una mossegada per a evitar una infecció greu

Les lesions causades per animals constitueixen un motiu freqüent de consulta en els serveis d'Urgències i afecten aproximadament el 2% de la població espanyola, sent la mossegada de gos la més freqüent (60-90%), seguida de la de gat (5-20%) i la humana (4-23%).

Davant l'absència de recomanacions específiques per a aquesta mena de lesions, la Societat Espanyola de Ferides (SEHER) reclama criteris d'actuació que facilitin un maneig clínic homogeni. El seu president, el doctor Daniel Chaverri, ha assenyalat que l'abordatge d'aquestes lesions requereix integrar el maneig del risc infecciós amb els principis de la cirurgia reparadora.

Taxa d'infecció del 20%

Les lesions es classifiquen en mossegades, esgarrapades, picades i lesions secundàries (fractures o esquinços). Cada tipus de lesió presenta un perfil de risc infecciós diferent, que varia segons l'animal implicat i les característiques de la ferida. Per exemple, les mossegades de gos presenten taxes d'infecció del 18-20%, mentre que les de gat poden infectar-se fins al 80% dels casos.

• Gos: freqüent en cara (nens) i extremitats superiors (adults); taxes d'infecció del 18-20% d'infecció
• Gat: ferides punxants d'aparença menor, però amb penetració profunda; fins al 80% s'infecten.
• Humans: presenta una major taxa de complicacions; amb el risc de transmissió d'hepatitis B i C. S'ha de realitzar profilaxi antibiòtica i antiviral.

“Encara que algunes d'aquestes lesions poden semblar poc importants inicialment, és fonamental una valoració adequada i un tractament precoç per a reduir el risc de complicacions”, subratlla la doctora Encarnación Carreño, especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica i membre del comitè científic de la SEHER.

Cal avisar a salut pública

L'abordatge inicial es basa en tres pilars: notificació de l'incident (obligatòria per risc de salut pública, incloent-hi part al jutjat si hi ha agressió i notificació urgent a Epidemiologia si se sospita ràbia), tractament local immediat (rentada amb aigua i sabó durant 15 minuts, irrigació, retirada de cossos estranys i valoració de possibles lesions profundes) i mesures preventives enfront d'infeccions (profilaxi antibiòtica segons tipus de ferida i pacient, valoració del risc de tètanus i ràbia).

• Afavorir breument el sagnat, per a facilitar la neteja per arrossegament, excepte compromís vital
• Netejar localment amb aigua i sabó durant 15 minuts. Solució antisèptica iodada (clorhexidina com a alternativa)
• Irrigar per a eliminar restes amb aigua o solució salina estèril a raig sense pressió (per a evitar que s'impactin cossos estranys)
• Eliminar cossos estranys, sang seca i desbridar esfacels i teixits desvitalitzats
• Avaluar la possible afectació tendinosa i neurovascular de la ferida i zones distals, així com la necessitat d'analgèsia o de sutura (valorant el risc d'infecció)
• En les ferides per mossegada en una extremitat, aquesta ha d'elevar-se
• Si la ferida afecta una articulació, ha de ser rentada i immobilitzada l'articulació.
• Es recomana que el toxoide tetànic i la immunoglobulina tetànica s'administrin als pacients amb una història de 2 o menys immunitzacions

Tractament quirúrgic

Sempre que es pugui es realitzarà la sutura immediata de la ferida: el tancament primari. Les ferides per mossegades es poden tancar. “Aquest concepte crea molta controvèrsia, ja que està estesa la idea que s'han de deixar sempre obertes. Sobretot, el tancament primari està indicat en ferides facials, ferides netes i ferides recents amb baix risc infecciós”, aclareix la cirurgiana.

En altres casos, es recomana tancament diferit o deixar la ferida oberta. S'opta pel tancament tardà en ferides punxants, mossegades en mans/peus/genitals, ferides infectades o amb més de 8-12 hores d'evolució. La correcta valoració inicial i la decisió sobre el tancament de la ferida són elements clau en l'abordatge d'aquestes lesions.