La neuroplasticitat, el poder de reinventar-se després d’un ictus

Una de cada quatre persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. La patologia arriba sense avisar i en qüestió de minuts pot afectar el llenguatge, la mobilitat del cos, la parla o la capacitat de recordar informació bàsica. El procés d’adaptació és llarg, però possible. Concretament, el cervell posseeix la capacitat de recuperació després d’un ictus anomenada neuroplasticitat.

"El cervell és plàstic. Té la capacitat de reinventar-se i trobar noves maneres de fer les coses" explica la neuròloga de la Fundació Althaia Mariona Baraldés. L’òrgan vital amaga una capacitat essencial: la d’adaptar-se gràcies a la neuroplasticitat. Les regions properes a la lesió poden reorganitzar-se i assumir parcialment les funcions que abans exercia la zona malmesa.

La Dra. Baraldés incideix que això no significa que el teixit cerebral lesionat es regeneri completament, "Després d’un ictus sempre que fem una ressonància o una prova d’imatge, continuarem veient una cicatriu" diu l’experta.

La recuperació després d’un ictus és un procés lent i hi ha molts factors que incideixen en aquesta. L’edat és un condicionant clau en el pronòstic, no és el mateix patir un ictus amb quaranta anys, que amb seixanta o vuitanta-cinc. Amb el pas del temps el cervell és més fràgil i la seva capacitat d’adaptació disminueix.

Altrament, "el primer any després de patir-lo hi ha capacitat de recuperació i sobretot en gent jove. Però a partir de l’any i mig ja estem parlant de seqüeles i el que no hàgim recuperat més enllà d’això a priori ens queda" informa la neuròloga.

A diferència d’altres àmbits de la medicina, la neurologia avança lentament. És una tasca a molt llarg termini i l’experta transmet que s’ha d’insistir a treballar, fer estimulació cognitiva si es necessita i rehabilitació. Tant els professionals com els pacients voldrien millorar molt de pressa i aquesta plasticitat i recuperació és lenta.

No es podria afirmar definitivament que existeixin funcions amb més facilitat per recuperar-se que d’altres, però sí que amb els dèficits motors hi ha zones que milloren abans. La Dra. Mariona Baraldés explica que per exemple la cama acostuma a millorar abans que el braç, i la mà és sovint la part més difícil de recuperar.

La raó es troba en la mateixa organització del cervell. En l’àrea del cervell que controla la capacitat motora, la representació que té la cama en el còrtex cerebral és molt més petita que la del braç, ja que aquest últim presenta motricitat fina. Per aquest motiu la recuperació de la cama pot ser més ràpida, mentre que la mà necessita una extensa xarxa neuronal per controlar els moviments fins i precisos que realitza diàriament.

En definitiva, la neuroplasticitat és una de les majors eines per recuperar-se després d’un ictus. Aquesta capacitat, tot i disminuir amb l’edat, demostra que el cervell està en canvi constant sent capaç d’adaptar-se i trobar noves vies de funcionament.