Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: "L’absència de germans limita certes experiències socials fonamentals"

En algun moment ens hem plantejat si el fill únic és, des d’una perspectiva psicològica, una bona opció per al desenvolupament integral -emocional, cognitiu i social- del fill. D’entrada, cal deixar clar que no es pot afirmar que sigui millor o pitjor tenir un sol fill o tenir-ne més. No existeix una opció universalment superior. Créixer sense germans té alguns avantatges, però també alguns inconvenients, i el que realment marca la diferència és la qualitat del context familiar i relacional.

Un dels principals avantatges de ser fill únic és l’atenció parental més exclusiva i focalitzada. Els pares disposen de més temps, dedicació i recursos per invertir en el fill, fet que afavoreix un vincle afectiu segur i una bona construcció de l’autoestima. Aquesta relació propera pares-fill facilita una comunicació rica, un desenvolupament del llenguatge més avançat i més intel·ligència emocional. A més, molts fills únics desenvolupen una notable autonomia i independència, ja que aprenen des de petits a jugar sols, a gestionar el temps de manera autònoma i a sentir-se còmodes amb la solitud, una habilitat valuosa en l’edat adulta. Contràriament a alguns mites socials, la recerca no demostra que els fills únics siguin més egoistes o socialment immadurs quan disposen d’oportunitats adequades de socialització.

Amb tot, no podem obviar els possibles inconvenients. L’absència de germans limita certes experiències socials fonamentals, com la negociació quotidiana, la gestió del conflicte o l’aprenentatge de compartir espais, afecte i recursos. Tenir germans facilita un entrenament social natural que, en el cas del fill únic, s’ha de compensar mitjançant altres vincles. Quan el contacte amb iguals és escàs durant la infància, s’observa una menor tolerància a la frustració i més dificultats en dinàmiques grupals. A més, el fet de concentrar totes les expectatives parentals en un únic individu pot generar una pressió excessiva, amb una prevalença més elevada d’ansietat, perfeccionisme, ruminacions i por a decebre els pares. Pel que fa a les relacions fraternals, que poden ser una font de suport emocional al llarg de tota la vida, el fill únic no les tindrà. Amb tot, aquest «inconvenient» pot esdevenir un «avantatge», ja que desapareixen les quasi inevitables rivalitats, gelosies o comparacions.

Per tant, ser fill únic presenta avantatges i inconvenients que cal valorar. Conèixer-los ens orienta a l’hora de valorar el nostre projecte familiar i amb vista a minimitzar els riscos d’una elecció o altra.

Un desenvolupament psicològic saludable dependrà, doncs, sobretot de la qualitat del vincle afectiu, de l’educació emocional rebuda, de l’estil educatiu i de les experiències socials a dins i a fora de la unitat familiar. Per tant, un o més fills? És un projecte que cada família ha de valorar i construir amb responsabilitat, tenint en compte les seves circumstàncies, recursos i desitjos.

Si m’he de mullar, però, en el supòsit de dues realitats familiars igualment sanes i adaptatives, i sempre que les condicions familiars ho permetin, probablement m’inclinaria per tenir més d’un fill. No perquè això garanteixi una bona relació entre germans en el futur, cosa que ningú no pot assegurar, sinó perquè la convivència fraterna constitueix un autèntic laboratori psicològic on, a través del joc simbòlic compartit i de la vida quotidiana, els infants aprenen a negociar, compartir, gestionar els conflictes, desenvolupar l’empatia, tolerar la frustració i descobrir, de manera natural, que el món no gira només al voltant d’un mateix.