Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Viure constantment envoltat de soroll de trànsit podria augmentar el risc de Parkinson, segons un estudi amb tres milions de persones

La investigació ha descobert que els veïns d'entorns urbans sorollosos tenen entre un 3% i un 4% més de probabilitats de desenvolupar aquesta malaltia neurodegenerativa

Trànsit en hora punta a l’entrada a Barcelona per l’avinguda Meridiana. | MANU MITRU

Trànsit en hora punta a l’entrada a Barcelona per l’avinguda Meridiana. | MANU MITRU

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Valentina Raffio

Barcelona

S'ha parlat molt dels perills de respirar l'aire contaminat pel trànsit constant de vehicles a les grans ciutats. I és que, segons han demostrat nombrosos estudis, la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit augmenta el risc de patir malalties respiratòries i cardiovasculars, a més d'associar-se amb problemes metabòlics, deteriorament cognitiu i mort prematura. Però, què passa amb el soroll que generen aquests mateixos vehicles? Un estudi elaborat per investigadors danesos amb més de tres milions de persones seguides durant gairebé vint anys suggereix que l'exposició crònica al soroll del trànsit també podria augmentar el risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson. Segons l'anàlisi, publicada aquest dilluns a la revista JAMA Neurology, les persones que viuen en entorns més sorollosos tenen una probabilitat més elevada de patir aquesta malaltia neurodegenerativa que les que estan menys exposades.

L'anàlisi va observar que les persones que vivien en habitatges amb una zona més tranquil·la presentaven un risc inferior al d'aquelles que residien en cases exposades a nivells elevats de soroll a totes les façanes.

El treball, liderat per la investigadora danesa Mette Sørensen, es basa en l'anàlisi dels registres clínics de més de tres milions de persones majors de 40 anys, seguides durant 18 anys a partir de registres administratius i sanitaris. L'equip va estimar l'exposició al soroll del trànsit rodat als domicilis dels participants tenint en compte tant la façana més exposada com la menys exposada de cada habitatge, i va creuar aquesta informació amb els diagnòstics de malaltia de Parkinson registrats durant el període de seguiment. Segons recull l'article, els resultats mostren que per cada increment significatiu de l'exposició al soroll del trànsit també augmentava el risc de desenvolupar Parkinson entre un 3% i un 4%. L'estudi també va constatar que les persones que vivien en habitatges amb una zona més silenciosa presentaven un risc menor que aquelles exposades a nivells elevats de soroll per tots els costats.

L'evidència més sòlida fins ara

Els experts expliquen que es tracta d'un dels primers estudis que demostra el paper del soroll del trànsit com a possible factor de risc de la malaltia de Parkinson i que aporta, fins ara, una de les evidències epidemiològiques més sòlides sobre aquest fenomen. Els investigadors assenyalen que, fins i tot tenint en compte altres factors com l'exposició a contaminants atmosfèrics, el nivell socioeconòmic de les llars o els antecedents mèdics dels pacients, hi ha elements com l'exposició constant al soroll dels vehicles que podrien augmentar el risc de patir aquesta malaltia.

«El treball de Sørensen i els seus col·laboradors aporta, fins al moment, l'evidència més sòlida sobre la relació entre el soroll del trànsit rodat i el risc de patir la malaltia de Parkinson», afirma Ana Isabel Rodríguez Pérez, coinvestigadora principal del Grup de Neurobiologia Cel·lular i Molecular de la Malaltia de Parkinson del Centre d'Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CiMUS-USC) de la Universitat de Santiago de Compostel·la, en declaracions al Science Media Center Espanya.

Els experts apunten a mecanismes biològics com l'estrès oxidatiu i les alteracions del son com a possibles explicacions d'aquesta relació entre el soroll i el Parkinson.

Tot i que l'estudi no investiga per què es produeix aquest fenomen, diversos investigadors assenyalen l'existència de mecanismes biològics que podrien explicar aquesta associació. Segons explica Fernando Alonso Frech, neuròleg i investigador clínic del Centre Integral de Neurociències (HM-CINAC), el soroll ambiental s'ha relacionat prèviament amb l'activació crònica del sistema nerviós simpàtic, l'augment de l'estrès oxidatiu, la inflamació i les alteracions dels ritmes circadians, processos que també estan implicats en la neurodegeneració.

En la mateixa línia, Jannette Rodríguez Pallares, del CiMUS-USC, explica que el soroll nocturn del trànsit pot fragmentar el son i interferir en els mecanismes de neteja del cervell que s'activen durant el descans i ajuden a eliminar substàncies potencialment tòxiques, fet que podria afavorir un entorn biològic que accelerés o facilités el desenvolupament de la malaltia en persones predisposades.

Arran dels resultats d'aquest treball, els especialistes recomanen impulsar polítiques públiques orientades a reduir la contaminació acústica a les grans ciutats i protegir la població dels múltiples efectes del trànsit sobre la salut. Entre les mesures proposades hi ha reduir el trànsit a les zones residencials, instal·lar pantalles acústiques, millorar l'aïllament dels edificis i fomentar dissenys urbanístics que incorporin façanes o espais de descans orientats cap a les zones més silencioses.

Tracking Pixel Contents