Dubtes de tu mateix? Treu-li partit

Si ets una persona a qui et costa molt d’interioritzar els teus èxits, que atribueixes els teus assoliments a la sort, o bé si vius en la incertesa que acabin descobrint que ets un frau, aleshores formes part d’aquell col·lectiu que experimenta el fenomen psicològic conegut com a “síndrome de l’impostor” (Clance i Imes).

L’exigència social i professional del moment, tant pròpia com de l’entorn, ajuda a intensificar aquest fenomen, especialment en aquelles persones que, tot i que les evidències indiquen el contrari, viuen imaginant-se que els èxits assolits són més fruit de la casualitat que de l’esforç, que no es mereixen el reconeixement obtingut, o que han tingut sort per sortir-se’n.

Aquests pensaments recurrents es donen en qualsevol àmbit professional i acadèmic, associant-se habitualment amb una baixa autoestima, simptomatologia ansiosa, estrès i burnout, podent generar un patiment psicològic important i un fre al desenvolupament professional.

Una barrera emocional interna com aquesta afecta la mateixa confiança i el natural desenvolupament de l’individu que ho pateix, podent comportar-li insatisfacció, esgotament físic i mental, evitació de nous reptes o rebuig d’altres oportunitats.

Reconèixer aquest fenomen i qüestionar-lo (dubte adaptatiu) et permetrà afrontar les pors i t’ajudarà a “treure-li partit” a les teves febleses, convertint-les en una font d’aprenentatge, en lloc de viure-les com una càrrega que t’afecti personalment.

Dubtar davant de qualsevol presa de decisions és una resposta innata de les persones, que permet percebre i processar les emocions davant les possibles conseqüències derivades d’aquestes accions. El dubte ben canalitzat permet evitar tant l'arrogància i la precipitació com el dubte patològic, reflexionant i processant serenament allò que vulguis fer.

La metacognició, o capacitat per avaluar els pensaments, pot ajudar-te a reflexionar sobre aquests pensaments i contrastar-los amb les evidències. En lloc de preguntar-te si has tingut sort, pots preguntar-te quins coneixements, experiències i habilitats t’han portat fins aquí.

Quan aprens a qüestionar aquests pensaments automàtics i a contrastar-los amb les evidències del que has aconseguit, el cervell guanya en flexibilitat i tu en confiança, la qual no consisteix a deixar de dubtar, sinó a conviure amb el dubte sense que aquest decideixi per tu.

Treballar la identificació dels teus pensaments, separant els fets concrets de les emocions que hi relaciones, et permetrà tolerar els errors com a part natural de qualsevol procés d’aprenentatge i alhora reconèixer i valorar positivament aquelles accions exitoses que has aconseguit.