La Vall d’Hebron fa el primer trasplantament d’Espanya entre dues persones amb VIH i obre una nova via per ampliar la donació d’òrgans

Fa uns mesos, Xavier (nom fictici) va acudir al metge per un problema renal i, després de sotmetre’s a una bateria de proves, va ser diagnosticat d’una glomerulonefritis crònica que requeria un trasplantament de ronyó. Com qualsevol altre pacient, el Xavier podia esperar un òrgan procedent d’un donant mort o recórrer a un donant viu. Però ja que convivia amb el VIH des de feia molts anys, la normativa li impedia accedir a la millor opció terapèutica. Fins ara. Un recent canvi legislatiu, que va derogar una prohibició vigent des de 1987, va fer possible que aquest pacient rebés un ronyó d’un donant viu també amb el VIH. Segons explica des de l’Hospital Vall d’Hebron l’equip mèdic que va atendre el seu cas, és la primera vegada en la història d’Espanya que es realitza un trasplantament d’aquestes característiques i això, expliquen, suposa una fita i un nou pas per fer caure l’estigma que durant dècades ha acompanyat aquest virus.

La derogació d’una llei de 1987 obre la porta que persones amb el VIH donin òrgans, ampliant el nombre de donants disponibles a Espanya

El trasplantament es va portar a terme a l’hospital barceloní mitjançant una intervenció que es va prolongar durant unes quatre hores. L’equip d’urologia, liderat pel doctor Enric Trilla, va extreure el ronyó del donant viu i el va implantar en el receptor mitjançant cirurgia robòtica, una tècnica cada vegada més utilitzada en aquest tipus de procediments perquè redueix l’agressió quirúrgica, disminueix el risc d’infecció i afavoreix una recuperació més ràpida. Abans de l’operació, els especialistes van revisar l’historial clínic dels dos pacients, prestant especial atenció al control del VIH tant del donant com del receptor i de paràmetres com, per exemple, la seva càrrega viral, els tractaments antiretrovirals rebuts i la possible existència de resistències. Després de comprovar que en els dos casos el virus estava sota control, la cirurgia es va realitzar seguint els paràmetres habituals. En aquests moments, els dos pacients han sigut donats d’alta i evolucionen favorablement.

Millor opció terapèutica

Segons explica Francesc Josep Moreso, cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal a la Vall d’Hebron, la veritable fita d’aquesta cirurgia no és tant la intervenció per si mateix com la barrera que fa caure. «El trasplantament d’un receptor amb el VIH és un procediment estàndard des de fa més de quinze anys i s’han realitzat desenes d’intervencions d’aquest tipus a Espanya. El que no s’havia fet fins ara era utilitzar un donant viu amb el VIH, no perquè els metges penséssim que no podia fer-se, sinó perquè la llei no ho permetia. El canvi de normativa permet a aquests pacients accedir a una millor opció terapèutica que fins ara tenien vetada», explica l’especialista en una entrevista amb EL PERIÓDICO alhora que reivindica que «amb els tractaments actuals, el VIH s’ha convertit en una malaltia crònica i extraordinàriament ben controlada».

«El trasplantament d’un receptor amb el VIH és un procediment estàndard des de fa més de quinze anys i s’han realitzat desenes d’intervencions d’aquest tipus a Espanya. El que no s’havia fet fins ara era utilitzar un donant viu amb el VIH, no perquè els metges penséssim que no podia fer-se, sinó perquè la llei no ho permetia»

Francesc Josep Moreso

— Metge

Els experts afirmen que el canvi normatiu beneficiarà desenes de persones que, igual de Xavier, conviuen amb el VIH, requereixen un trasplantament i, fins ara, només podien optar a les llistes d’espera de donants morts. Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), cada any al voltant de 50 persones amb aquest diagnòstic entren a la llista d’espera d’òrgans a Espanya. I és allà on els metges expliquen que la possibilitat que les persones amb el VIH puguin donar òrgans a altres pacients amb la mateixa infecció amplia el nombre de donants disponibles i ofereix noves oportunitats de trasplantament, especialment en el cas de la donació en vida, que proporciona millors resultats i evita molts pacients anys d’espera i de diàlisi. «Qualsevol opció que permeti augmentar el nombre de donants és benvinguda, ja que la demanda de trasplantaments no deixa de créixer», afirma Moreso.

«Qualsevol opció que permeti augmentar el nombre de donants és benvinguda, ja que la demanda de trasplantaments no deixa de créixer»

Canvi normatiu

El canvi normatiu, afirmen els experts, ha sigut possible gràcies a l ’evolució dels tractaments contra el VIH. La teràpia antiretroviral combinada ha transformat una infecció que fa quatre dècades era gairebé sempre mortal en una malaltia crònica controlable. Avui, les persones amb càrrega viral suprimida tenen una esperança de vida molt similar a la de la poblaciógeneral i poden accedir a tractaments d’alta complexitat, com els trasplantaments d’òrgans, amb resultats comparables als de la resta de pacients. Segons reivindiquen els especialistes, més enllà del seu valor mèdic, el canvi de la normativa té també un important component simbòlic. Fins ara, les persones amb el VIH podien rebre un òrgan però no donar-ne un a l’altra infecció. Ara, la nova regulació no només corregeix aquesta excepció sinó que també reconeix el seu dret a convertir-se en donants.

Espanya se suma al reduït grup de països que permeten els trasplantaments entre donants i receptors amb el VIH, en el qual figuren Sud-àfrica, els Estats Units, Itàlia, Regne Unit i França

Amb aquest canvi, Espanya s’incorpora al reduït grup de països que permeten els trasplantaments entre donants i receptors amb el VIH. El primer cas del món es va realitzar el 2008 a Sud-àfrica, precisament amb un trasplantament renal, i els seus bons resultats van demostrar que aquest tipus d’intervencions podien realitzar-se de forma segura en pacients seleccionats. Als Estats Units, l’aprovació el 2013 de la llei HOPE va obrir la porta a aquests trasplantaments en el marc d’estudis clínics i, des de finals del 2024, a la pràctica clínica habitual. A Europa, on la regulació ha avançat de forma desigual, ja s’havien fet intervencions similars principalment a Itàlia, el Regne Unit i França però no així a la resta de països. La incorporació d’Espanya suposa, per tant, un nou pas per adaptar la normativa a l’evidència científica i a una realitat mèdica en què el VIH ja no representa una barrera per accedir a procediments complexos com un trasplantament.