Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

SEGUIMENT DE PACIENTS

El programa postinfart de l’Hospital de Bellvitge redueix la mortalitat un 27,5% en homes i un 47,6% en dones

Des que es va posar en marxa el febrer del 2022, el programa ha seguit l’evolució d’un miler de pacients

Sobreviure a un infart amb 46 anys i ajudar altres persones a superar-lo: «Els autònoms s’estressen molt pensant a no poder treballar l’endemà»

Bellvitge té un programa pioner postinfart

Bellvitge té un programa pioner postinfart / EPC

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Nieves Salinas

El Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de l ’Hospital Universitari de Bellvitge i de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat (GAPiC) Delta ha aconseguit reduir la mortalitat postinfart un 27,5% en homes i un 47,6% en dones, des que es va posar en marxa el febrer del 2022, segons un estudi publicat a ‘Journal of Cardiovascular Development and Disease’. Al maig, la iniciativa, pionera a Catalunya, ha arribat ja a la xifra de 1.000 pacients monitorats.

Els supervivents d’un infart o una angina inestable tenen un risc molt més gran que la resta de la població de tenir un altre esdeveniment cardiovascular greu, en especial durant el primer any, segons ha quedat establert per molts estudis, recorda l’hospital.

Els resultats

El treball publicat recentment a Journal of Cardiovascular Development and Disease ha comparat dos grups de pacients post-infart del Bellvitge: 200 donats d’alta consecutivament el 2018 – és a dir, abans de l’inici del programa –, i un altre grup de 209 pacients donats d’alta el 2022, ja inclosos en la iniciativa.

En els pacients que van formar part del programa, el control lipídic i glicèmic va millorar significativament tant pel que fa al seguiment inicial com al tardà. L’estudi ha detectat també importants millores en la mortalitat. Mentre que el grup del 2018 va acumular una mortalitat al cap de 18 mesos del 9,1% dels homes i del 10,5% de les dones, en els participants en el programa la mortalitat va ser del 6,6% dels homes i del 5,5% de les dones. Les diferències signifiquen una reducció relativa de la mortalitat del 27,5% en els homes i del 47,6% en les dones.

Les dones, millor

Un dels fets destacats és la millora superior en la mortalitat de les dones. Segons la doctora Oona Meroño, responsable del Programa de Cardiologia Preventiva, demostra que l’activitat del programa «equilibra les diferències que encara hi ha en el tractament i seguiment de la síndrome coronària aguda en homes i dones».

Alguns dels aspectes del programa post-infart que poden haver afavorit en especial les dones, segons els autors, són la integració de l’Atenció Primària, la prestada als factors psicosocials, o la prescripció d’exercici físic.

Equip multidisciplinari

El programa del Bellvitge està impulsat per un equip multidisciplinari format per cardiòlegs, infermeres, metges de família, metges rehabilitadors, dietistes-nutricionistes, fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors ocupacionals.

Segons explica el centre, es tracta d’una estratègia que s’aplica sistemàticament a totes les persones hospitalitzades a Bellvitge per un infart o una angina inestable que resideixen al Prat de Llobregat i al centre i sud de l’Hospitalet de Llobregat (àrea de la GAPiC delta) i està coordinada per la infermera de pràctica avançada del Bellvitge.

Des del moment de la detecció del pacient, es demana una valoració per part dels equips de rehabilitació i, en el cas de pacients fumadors, també de Medicina Preventiva per iniciar el tractament de forma precoç. Quan ja està a punt de rebre l’alta, la infermera de pràctica avançada acudeix a presentar-li el programa. Paral·lelament, contacta amb l’equip de primària del pacient per coordinar l’activitat de seguiment.

El seguiment

Durant dotze mesos, la infermera referent del programa li realitza diverses visites telefòniques per valorar l’adherència terapèutica i els possibles efectes secundaris de la medicació, monitorarles xifres de colesterol LDL, i controlar altresfactors de risc cardiovasculars (tensió arterial, alimentació, hàbits saludables, realització d’exercici).

En cas d’estar fora d’objectius, assenyala l’hospital, se li pot indicar un canvi de tractament. Col·labora en aquest seguiment un grup de cardiòlegs, infermeres, metges/es d’atenció primària, rehabilitadors, dietistes-nutricionistes, fisioterapeutes,psicòlegs i treballadors ocupacionals.

Rehabilitació cardíaca

A aquells pacients que no tenen alguna contraindicació específica i se’ls pot avaluar el risc de complicacions durant l’exercici, se’ls proposa un programa de Rehabilitació Cardíaca al mateix hospital. A primària també es realitzen visites de seguiment.

Seguint la filosofia de respondre a tots els perfils, apunta el centre, els fisioterapeutes del CAP desenvolupen un programa d’exercici terapèutic per a pacients que no poden classificar-se pel risc d’exercici i han de ser exclosos de l’entrenament físic de rehabilitació cardíaca de l’hospital.

Laia Alcober, metge de família i directora del Programa Assistencial d’Infermedad Cardiovascular de la GAPiC Delta, remarca que, amb la incorporació dels fisioterapeutes a l’Atenció Primària, s’ha posat en marxa un programa per millorar l’estat funcional, la condició física i l’autonomia de les persones que no poden entrar en un programa de rehabilitació cardíaca.

Tracking Pixel Contents