Ni infecció d'orina ni problema ginecològic: aquests són els símptomes que poden alertar d'un càncer de bufeta

És un càncer associat habitualment als homes, però el tumor de bufeta també afecta a les dones, que cada any són diagnosticades d'aquesta malaltia. No obstant això, continua sent un tumor poc conegut entre la població femenina i, amb freqüència, la seva detecció es retarda perquè els seus símptomes inicials es confonen amb patologies molt més comunes, com les infeccions urinàries o alguns trastorns ginecològics.

"La presència de sang en l'orina mai ha de considerar-se normal, encara que aparegui una sola vegada i desaparegui espontàniament. És un símptoma que sempre requereix un estudi urològic", explica la doctora Cristina de Castro, especialista del Servei d'Urologia, de l'Hospital Ruber Internacional.

L'especialista recorda que aquest retard diagnòstic té conseqüències importants. "El càncer de bufeta en la dona sol diagnosticar-se en fases més avançades, la qual cosa condiciona un pitjor pronòstic. Per això és fonamental augmentar la conscienciació tant entre la població com entre els professionals sanitaris".

Diagnòstic precoç

L'hematúria -presència de sang en l'orina- constitueix el principal signe d'alarma. També poden aparèixer símptomes com a augment de la freqüència urinària, urgència per a orinar, coïssor o dolor pelvià persistent quan no existeix una infecció demostrada o els símptomes reapareixen de forma repetida.

Segons l'especialista, identificar el tumor en fases inicials permet aplicar tractaments menys agressius i obtenir millors resultats tant des del punt de vista oncològic com funcional.

Tractaments personalitzats

L'abordatge terapèutic depèn del tipus de tumor, de la seva extensió i de les característiques de cada pacient. En els tumors superficials, el tractament sol començar amb una resecció transuretral, una intervenció mínimament invasiva que permet eliminar el tumor i determinar el risc de recurrència.

En funció de cada cas, el tractament pot completar-se amb teràpies intravesicals, com la immunoteràpia amb BCG, que redueix significativament la possibilitat que el tumor reaparegui o progressi. Quan el càncer envaeix la capa muscular de la bufeta, les opcions inclouen cirurgia, quimioteràpia, immunoteràpia i noves teràpies dirigides. "En els últims anys hem avançat cap a una medicina molt més personalitzada, incorporant cirurgia robòtica, tractaments sistèmics innovadors i estratègies que permeten adaptar la teràpia a les característiques biològiques de cada tumor", assenyala la uròloga.

Extirpació de la bufeta

Un dels majors avanços en el tractament del càncer de bufeta és el canvi d'enfocament assistencial. L'objectiu ja no consisteix únicament a eliminar el tumor, sinó també a preservar la qualitat de vida de les pacients.

"La cirurgia ha evolucionat enormement. Avui, en dones acuradament seleccionades, podem preservar determinades estructures implicades en la continència urinària i la funció sexual, sempre que no comprometi la seguretat oncològica", destaca la uròloga.

A més, després de l'extirpació de la bufeta existeixen diferents alternatives reconstructives que permeten adaptar el tractament a l'estil de vida i a les necessitats de cada pacient, afavorint una recuperació funcional i una reincorporació més ràpida a la seva vida quotidiana.

El maneig del càncer de bufeta requereix la participació coordinada d'uròlegs, oncòlegs, radiòlegs, anatomopatólogos, fisioterapeutes de sòl pelvià, infermeria especialitzada, nutricionistes i psicooncòlegs, entre altres professionals.

"El nostre compromís no és únicament tractar el càncer. També és acompanyar a la dona durant tot el procés, resoldre els seus dubtes, cuidar el seu benestar emocional i oferir el tractament més adequat des d'una perspectiva científica i humana".