Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Ment i cos

Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: "En moltes famílies amb tres o més fills, els rols tendeixen a distribuir-se de manera implícita"

La psicòloga i escriptora col·laboradora de Regió7 Sílvia Caballol, parla sobre el fill del mig i el seu rol dins de la dinàmica familiar.

Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora, parla sobre el fill del mig i el seu rol dins de la dinàmica familiar.

Sílvia Caballol

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Sílvia Caballol

Sílvia Caballol

Avui vull reflexionar amb vosaltres sobre si l’afirmació “el fill del mig és el gran oblidat” té fonament empíric.

L’afirmació en qüestió forma part de l’imaginari popular sobre la dinàmica familiar i ha estat àmpliament difosa per la psicologia divulgativa. Des d’una perspectiva psicològica rigorosa, però, aquesta idea no pot considerar-se una llei general, tot i que sí que té alguns fonaments que ajuden a entendre per què la mateixa s’ha mantingut al llarg del temps.

En moltes famílies amb tres o més fills, els rols tendeixen a distribuir-se de manera implícita. El primogènit sol rebre una atenció inicial intensa i assumir expectatives elevades, mentre que el fill petit acostuma a beneficiar-se d’una mirada més permissiva i protectora. El fill del mig, en canvi, no ocupa cap d’aquests pols simbòlics clars. Aquesta posició intermèdia pot generar la percepció de menor visibilitat emocional, especialment en famílies amb poc temps o amb una organització rígida.

Des del punt de vista de la psicologia sistèmica, el sentiment de ser “oblidat” no deriva tant de la quantitat real d’atenció rebuda com de la comparació constant amb els germans. El fill del mig pot experimentar que les seves necessitats no són tan urgents com les del petit ni tan reconegudes com les del gran. Aquesta vivència subjectiva pot afavorir estratègies adaptatives com la recerca d’autonomia precoç, la desidentificació del sistema familiar o la necessitat de diferenciar-se mitjançant conductes alternatives.

Alguns estudis han associat la posició intermèdia amb habilitats socials desenvolupades, capacitat de mediació i flexibilitat psicològica. Al no tenir “el fill del mig” un rol assignat de manera tan clara, sovint aprèn a negociar, a adaptar-se i a construir espais propis fora de la família, com el grup d’amics. Això contradiu la idea d’un perjudici estructural inevitable.

Tanmateix, en contextos de manca de disponibilitat emocional parental, el risc de desatenció sí que pot ser més elevat. Quan els pares estan desbordats, és possible que el fill del mig sigui percebut com el que “no dona problemes” i, per tant, quedi menys atès emocionalment. Aquesta invisibilització no és conseqüència de la posició en si mateixa, sinó de la combinació entre estructura familiar i estil educatiu.

La recerca actual mostra que l’ordre de naixement, per si sol, té un impacte limitat en la personalitat i el benestar psicològic. Factors com la qualitat del vincle afectiu, la sensibilitat parental i el clima emocional familiar tenen un pes molt superior. Així, l’afirmació que “el fill del mig és el gran oblidat” pot descriure algunes experiències concretes, però no constitueix una veritat psicològica universal, doncs no és la posició del fill la que determina l’oblit, sinó la capacitat de la família per veure, reconèixer i respondre a la singularitat de cada fill el que resultarà determinant.

Tracking Pixel Contents