Associen la contaminació atmosfèrica amb una major activitat de l'artritis reumatoide

Un estudi demostra que l'exposició a la contaminació atmosfèrica, especialment a partícules fines com a pols, sutge i fum (PM2,5), s'associa amb una major activitat de l'artritis reumatoide i un major risc de brots.

Darrere de la recerca hi ha científics de diferents centres de Corea del Sud que publiquen les seves troballes en Annals of the Rheumatic Diseases, la revista de EULAR, aliança europea d'associacions de reumatologia.

Segons els autors, els resultats subratllen la importància que els professionals sanitaris i els responsables polítics reconeguin l'impacte d'aquests contaminants en el maneig de l'artritis reumatoide (AR).

Aquesta és una malaltia autoimmune crònica caracteritzada per inflamació i mal articular; a més, pot presentar símptomes sistèmics generalitzats que afecten altres parts del cos, més enllà de les articulacions.

Molts factors contribueixen al seu desenvolupament, com la genètica, les alteracions del sistema immunitari i l'exposició a factors ambientals (el tabaquisme és una de les variables de risc ben establertes).

L'equip d'investigadors va dur a terme a Corea del Sud un estudi per a avaluar els efectes de la contaminació de l'aire en l'activitat de la malaltia (la severitat general de la patologia que es quantifica amb diverses escales clíniques) i l'aparició de brots (agreujament significatiu comparat amb la visita mèdica anterior del pacient). El treball també explora els mecanismes subjacents.

Es tracta d'un estudi de cohort prospectiu (observacional) amb un seguiment de 1.070 pacients al llarg de 12.583 consultes ambulatòries durant quatre anys (2021-2024), detalla una nota de Elsevier, grup editor de la revista.

L'exposició a la contaminació atmosfèrica es va estimar utilitzant les concentracions mensuals de sis contaminants atmosfèrics: diòxid de sofre; diòxid de nitrogen; ozó; monòxid de carboni; partícules amb un diàmetre de 10 micres (PM10); i partícules amb un diàmetre de 2,5 micres (PM2,5).

Aquestes es van correlacionar amb l'activitat de la malaltia i els brots registrats longitudinalment en cada consulta ambulatòria.

L'anàlisi estadística es va ajustar segons les característiques demogràfiques, l'estat serològic (la presència d'anticossos específics típics de la AR en sang), l'ús de medicaments, els factors socioeconòmics i les variables meteorològiques.

Entre els sis contaminants, les PM2,5 es van associar significativament amb un major risc.

Segons Eun Bong Lee, de la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional de Seül, una major concentració d'aquestes partícules es va associar amb una major activitat de la malaltia i un major risc de brots, especialment després d'una exposició prolongada a nivells elevats durant més de dues setmanes.

Aquestes partícules en suspensió provenen de diverses fonts, com les emissions dels vehicles, les centrals elèctriques, els processos industrials o la pols de la construcció. Poden romandre en l'aire durant molt de temps i desplaçar-se a gran distància del lloc on es van produir.

Pel fet que són més petites que els glòbuls vermells, poden viatjar fàcilment des dels pulmons al torrent sanguini, circulant cap a òrgans distants. Allí poden desencadenar la sobreproducció de molècules nocives anomenades espècies reactives d'oxigen, induint estrès cel·lular, danyant l'ADN i provocant respostes inflamatòries en els òrgans.

Per a Lee, el treball té importants implicacions en la formulació de polítiques de salut pública.

"Si bé es justifiquen estudis addicionals per a determinar si la millora de la qualitat de l'aire pot reduir l'activitat de la malaltia, recomanem que aquests pacients evitin l'exposició prolongada a una mala qualitat d'aquest, en particular a alts nivells de PM2,5", assenyala.

Aquestes observacions es refereixen a població coreana, amb una base genètica específica. Lee diu a EFE: "Considerant diversos estudis previs de menor escala que mostren la relació entre la contaminació de l'aire i l'activitat de la malaltia, crec que aquestes troballes també es podrien extrapolar a altres poblacions. No obstant això, es necessiten més estudis que incloguin a altres grups ètnics".