Cridar no és sinònim de poder: El que realment revela la psicologia sobre els qui eleven el to de veu

Aixecar la veu en una conversa pot semblar, a simple vista, un senyal d'autoritat o fermesa. No obstant això, diferents recerques en psicologia i comunicació coincideixen que parlar més forta no necessàriament reflecteix major seguretat o lideratge, sinó que pot estar vinculat a emocions intenses, necessitat de validació o fins i tot a la percepció de l'entorn.

En diferents àmbits quotidians és freqüent trobar-se amb persones que eleven el to de veu per a fer-se sentir, especialment en situacions de desacord o tensió. Aquest comportament, que moltes vegades es normalitza o fins i tot s'associa amb caràcter fort, ha cridat l'atenció d'especialistes en comunicació i comportament humà, els qui en els últims anys han analitzat què hi ha realment darrere d'aquest hàbit i per què continua generant interpretacions tan diverses en la vida social.

En aquest àmbit, trobem un dels principals estudis que intenta respondre a aquesta circumstància. Es tracta de l'article 'L'efecte del volum de la veu en la percepció de la personalitat' de Richard A. Page i José L. Balloun, publicat en 'The Journal of Social Psychology'. En aquest estudi, els autors plantegen la hipòtesi que una persona que parla en veu alta és percebuda com més agressiva, dominant i segura de si mateixa que una persona que parla en veu baixa.

Agressivitat i falta de seguretat

Encara que la hipòtesi inicial s'alinea amb el pensament que la majoria de la gent podria tenir de primeres, l'estudi revela que els estudiants que van participar en l'experiment van percebre a la dona que parlava elevant la veu com més agressiva, però també la hi va percebre amb falta de seguretat en si mateixa. D'aquesta manera, l'estudi revela que elevar la veu genera més sensació de falta de seguretat que d'autoritat.

A més, podem trobar un altre estudi anomenat 'Abaixar el to de la teva veu et fa sentir més poderós i pensar de forma més abstracta' de Mariëlle Stel i Eric van Dijk, en el qual s'assegura que el to de veu pot influir no sols en els oients, sinó també en els mateixos parlants.

Trets més poderosos

En aquest experiment es determina que "els participants que van abaixar el to de veu es van percebre a si mateixos amb trets més poderosos i van mostrar un major nivell de pensament abstracte en comparació amb els participants que van apujar el to de veu".

A més, alguns estudis cognitius, com els que van realitzar investigadors de la Universitat Estatal de Washington, indiquen que les persones que parlen forta són percebudes com més segures o dominants. Això fa que l'audiència assumeixi que tenen la raó, independentment de la veracitat dels seus arguments.

Mecanisme de defensa

Finalment, segons informació publicada en el mitjà peruà 'El Comerç', diversos estudis en neurociència i psicologia del comportament plantegen que elevar la veu durant una discussió no ha d'interpretar-se únicament com una manifestació d'ira, sinó com una reacció automàtica de l'organisme quan percep una possible amenaça, un mecanisme de defensa o una cerca de validació externa.

En aquestes circumstàncies, les àrees del cervell relacionades amb l'anàlisi i la regulació conscient, especialment el còrtex prefrontal, poden disminuir la seva activitat, mentre que estructures més primitives vinculades a l'emoció i la resposta ràpida, com el sistema límbic, prenen un major control. Com a conseqüència, la persona pot acabar parlant en un to més alt gairebé de manera reflexa, no sempre amb una intenció deliberada d'agredir, sinó com a part d'una resposta de defensa.